Una de les manifestacions més evidents de la globalització és que podem consumir productes elaborats arreu del món. La nostra roba pot estar fabricada a Bangladesh o Brasil. Els mobles de casa poden estar fabricats a Xina però amb fusta talada d’un bosc de l’Amazònia. Els alvocats i els espàrrecs poden ser de Perú. Els cotxes que circulen pels nostres carrers poden tenir components d’Alemanya, Corea del Sud, Xina o l’Índia, amb matèries primeres procedents de països africans i haver-se acoblat a Espanya.
El gran desenvolupament de les telecomunicacions i la millora en els transports han facilitat que les empreses puguin ubicar la seva producció a l’altre extrem del món.
En quines condicions es realitza aquesta producció? L’ús intensiu de pesticides, l’acaparament de terres en mans d’uns pocs propietaris i la destinació de la producció cap als mercats internacionals són elements que afavoreixen la vulneració del dret a l’alimentació de moltes persones, en forma de gana i desnutrició.
Les condicions laborals de les persones que produeixen aquests aliments també poden ser molt dures, amb situacions extremes com el treball esclau en la indústria del peix. La recollida de cacau s’ha de fer de forma manual en països d’escàs desenvolupament democràtic, on és freqüent la utilització d’infants que treballen en condicions insalubres i sense possibilitat d’accés a l’educació. La indústria tèxtil ocupa majoritàriament dones que poden treballar en edificis deteriorats, sense ventilació ni sortides d’emergència.
Tot i les campanyes de pressió per promoure la responsabilitat social corporativa de les empreses transnacionals, la producció industrial continua associada a greus i massives vulneracions dels drets humans.
A Espanya, nombroses empreses tenen deslocalitzada la seva producció, especialment aquelles dedicades al tèxtil i a l’automòbil, tot i que també es deslocalitzen parts de la producció del sector de l’electrònica. Els llocs on s’ubiquen les noves fàbriques corresponen a aquells països on la mà d’obra és més barata i la legislació laboral més laxa. Així, són nombroses les denúncies d’organitzacions de drets humans per l’escassa protecció dels treballadors i treballadores dins l’empresa: per les formes i les causes dels acomiadaments, l’obligació de fer hores extres no remunerades, la pressió per arribar a cotes de producció, la manca de seguretat i d’equips de protecció… La culminació d’aquestes condicions de treball precàries són els accidents laborals, tant individuals com col·lectius.
Sindicats i ONG d’arreu de món documenten i denuncien les empreses on es produeixen aquestes vulneracions dels drets humans, així com la responsabilitat de les marques que les contracten. Com a consumidors i consumidores podem exercir pressió practicant un consum responsable, tot adquirint productes elaborats localment, de forma respectuosa amb el medi ambient i respectant els drets laborals dels treballadors i treballadores.
Còmics
- Crónicas birmanas, de Guy Delisle
- Los objetivos del milenio en cómic, de Pedro Cifuentes
- ¿Hi ha bledes màgiques?, d’Albert Monteys
Recursos pedagògics
- Globalització i cinema (Cinema per a estudiants)
- Pensem en el que és just (Mans Unides)
- No et mengis el món. Materials didàctics per al consum crític (Xarxa de Consum Solidari, 2007)
Fonts d’informació (seguint l’ordre de les imatges)
- Llocs de producció de matèries primeres: fruita, fusta
- Agroexportació, ocupació i gènere al Perú. Un estudi de casos, Janina V. Leon Castillo. Estudi realitzat en el marc del projecte “Comerç i Pobresa a Llatinoamèrica” (COPLA).
- El lliure comerç agroalimentari i el model agroexportador: una aliança contra la pagesia, José Antonio Segrelles Serrano. Departament de Geografia Humana de la Universitat d’Alacant. X Col·loqui Internacional de Geocrítica de Barcelona, 26 – 30 de maig de 2008. Universitat de Barcelona.
- FAOSTAT, Divisió estadística de la FAO (Organització de Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura).
- Llocs de consum de matèries fabricades als països empobrits
- Via lliure a les importacions de fusta il·legal a Espanya, Greenpeace (2014)
- Reglament de la fusta, Unió Europea
- Consum de productes agrícoles FAOSTAT
- Pesticides, concentració de la propietat (bananers) i destinació de la producció a l’exportació, condicions laborals en el tèxtil
- La concentració de la propietat de la terra a Amèrica Llatina: una aproximació a la problemàtica actual, Land Coalition (2011)
- Llei d’emergència per als treballadors bananers damnificats per l’ús de pesticides fabricats a base de “DBCP”, Govern de Nicaragua (2000)
- Efectes per plaguicides en la salut dels treballadors bananers, Catharina Wesseling, Douglas Barraza i Timo Partanen. Institut Regional d’Estudis en Substàncies Tóxiques (IRET), Universidad Nacional de Costa Rica.
- Una mirada a les condicions de treball d’alguns col·lectius especialment vulnerables, VVAA, OISS (Organització Iberoamericana de la Seguretat Social) i INSHT (Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball) (2011)
- Caçadors furtius a Amèrica i Àfrica
- S’han donat a conèixer avui les xifres de caça furtiva d’elefants i contraban de marfil, Comunicat de premsa CITES (Convenció sobre el comerç internacional d’espècies amenaçades de flora i fauna silvestres)
- Comerç insostenible de vida silvestre a l’Amazònia, WWF
- Explotació laboral infantil
- Protecció infantil contra l’abús i la violència, UNICEF
- Seguiment de la situació dels infants i les dones, UNICEF Data, secció de protecció contra el treball infantil
- Deslocalització d’empreses espanyoles i americanes
- L’offshoring a Espanya. Evolució i perspectives de la deslocalització de serveis el 2008, Joan Enric Ricart i Soledad Rosatti, Fundació BBVA (2009)
- Levi’s abandona les seves arrels
- Condicions laborals
- Treballadors/es migrants a les factories tèxtils de Tailàndia, Campanya Roba neta (2014)
- Treballadors/es tèxtils, WIEGO
- Estafades: els salaris de pobresa de les treballadores del sector tèxtil de l’est d’Europa i Turquia, Christa Luginbühl i Bettina Musiolek, SETEM Campanya Roba neta
- Cambodja: treballadors/es de la indústria de la confecció desprotegits, HRW (2015)
- Accidents mortals
- Llocs de treball perillosos: Fent segura la indústria de la confecció de Bangladesh, Campanya Roba neta (novembre 2012)
- Bangladesh: Una tragèdia descobreix la urgent necessitat de protecció per a les treballadores, HRW (abril 2013)
- Judicis a empreses maquiladores
- Judici per les condicions salarials a Indonèsia: violacions sistemàtiques dels drets humans, Campanya Roba neta (2014)