Aquest taller es proposa per realitzar després de la visita a la biblioteca municipal, amb els objectius de:
- Promoure estratègies eficaces de cerca per internet basades en la identificació de les fonts d’informació com a agents socials amb responsabilitats i interessos en la qüestió.
- Incorporar la filiació de les fonts com a criteri de cerca i tractament crític de la informació.
Durada:
1 sessió d’1 hora. Pot estendre’s a 2 hores, dedicant més temps a l’aplicació pràctica i discussió de resultats.
Material:
Ordinador de l’alumnat per a la pràctica de cerca d’informació per internet.
Presentació de diapositives per a la conducció de l’activitat (disponible al Diposit Digital de la UB).
Activitat
1. Exploració inicial
Comencem amb unes primeres preguntes per situar l’alumnat en el treball de recerca i l’etapa que ens ocupa: confecció del marc teòric. Preguntem sobre les fonts que han trobat fins al moment i, específicament, sobre els resultats de la cerca a la biblioteca. Heu trobat algun llibre? Qui n’és l’autor o autora? Qui el publica?
En base a les respostes del grup, fem recordatori de les tasques presents de recerca: cercar informació per començar el marc teòric. Si anomenen algun autor o autora, preguntem: I aquest autor-a, qui és? On treballa? Per a qui treballa? Anotem en la pissarra les entitats que anomenin, separant-les en columnes: universitats i centres de recerca, editorials, empreses…
Fem pluja d’idees perquè anomenin “fonts” en base als seus coneixements previs. Qui penseu que publica sobre la vostra qüestió de recerca?
Anotem les aportacions i fem recordatori d’orientacions bàsiques sobre el marc teòric: el marc teòric recull únicament informació publicada; cal citar i referenciar la font de cada informació; i el temps és molt limitat, pel que cal ser eficient en la cerca. Per això, hem començat per la biblioteca municipal, seguirem per internet i completarem la cerca amb la ressenya d’algunes investigacions prèvies.
Avui veurem la cerca d’informació per internet.
2. Presentació d’estratègies de cerca per internet
Heu provat a fer cerques per internet? Sobre qualsevol tema, quin resultat us ha donat? Què feu amb aquest resultat? Com distingiu si la informació és fiable? Les respostes poden apuntar a uns primers criteris de discriminació d’informació. En aquest cas, els anotem a la pissarra: autoria identificable (identificar la font: autoria o edició d’aquella informació), autoria fiable (amb una dedicació i expertesa sobre la qüestió que informa), informació vigent (en vigor, no superada per nous coneixements o esdeveniments)…
Mostrem l’exemple de la cerca “comunitats energètiques” i ens fixem en l’augment de resultats segons l’idioma. Els cercadors d’internet poden mostrar milers de resultats per qualsevol cerca, especialment si fem servir llengües parlades per milions de persones com el castellà o l’anglès. Per això, limitem la cerca a fonts especialitzades en la qüestió de recerca. Qui s’ocupa de la qüestió? Qui pot estar ocupant-se?
Facilitem l’expressió d’idees. Per exemple, preguntem sobre àmbits que els puguin resultar quotidians: qui s’ocupa de l’educació?
Qui pensen que pot tenir responsabilitats o interessos en la seva qüestió de recerca? Seguim anotant les fonts que anomenen, separant-les en columnes segons si corresponen a fonts del sector públic, privat lucratiu, privat no lucratiu i d’altres. Per facilitar la pluja d’idees, aquests sectors no s’anomenen. Alhora, totes les aportacions són valuoses i s’anoten en la pissarra, ja que ajudaran a clarificar criteris de selecció d’informació.
Quan disposem de vàries fonts d’una columna, preguntem: què tenen en comú aquestes fonts? Habitualment, les primeres fonts que s’anoten corresponen a institucions del sector públic i el grup les reconeix com a tals: governs, serveis públics… Preguntem per altres sectors: coneixeu altres sectors? Emergeix el sector privat que s’ocupa de fer negoci: sector privat lucratiu. Existeix un sector privat no lucratiu? Demanem alguns exemples d’ONG o associacions que coneguin.
Mostrem el gràfic de sectors socials que poden estar generant publicacions sobre les seves qüestions de recerca. En base a les anotacions de la pissarra, aprofitem per clarificar alguns criteris de cerca i selecció d’informació. Per exemple, en general, per al marc teòric d’un treball acadèmic no serien fonts vàlides d’informació:
-
- La Viquipèdia, perquè no podem identificar l’autoria de la informació. Tanmateix pot ser un bon recurs per introduir-se en el tema i consultar les seves fonts.
- La premsa, perquè és una font secundària i hem de procurar acudir a les fonts primàries per comprovar la informació.
- …
D’altra banda, entre els sectors amb interessos en la qüestió, pot arribar a mencionar-se la població afectada. Això permet parlar de les associacions de persones afectades, així com les desigualtats respecte a la capacitat d’expressió i influència entre les fonts.
3. Aplicació
A l’hora de cercar informació per internet, recomanem començar identificant les fonts del sector públic o governamental que s’ocupen de la qüestió. Proposem al grup que provin a identificar l’organisme de les Nacions Unides que s’ocupa del seu àmbit de recerca.
A continuació, provem a buscar informació dins el web d’aquest organisme (fons, agència, institut, programa…) fent servir l’eina site: i, si s’escau, les “cometes” per buscar la frase exacta.
Totes les fonts serveixen a uns determinats interessos, ja sigui la producció de coneixement científic, el manteniment d’un contracte d’investigació, el negoci… Per això, cal mantenir una actitud crítica i contrastar la informació:
-
- Atendre al fonament i vigència de la informació que publiquen: en què basen les seves afirmacions?
- Diversificar les fonts, fent servir fonts del sector públic i del sector privat no lucratiu, fonts d’abast local (per exemple, l’ajuntament) i fonts d’abast mundial com Nacions Unides, etc.
En funció del temps disponible per a l’activitat, podem ampliar les orientacions sobre el tractament de informació i sobre la ressenya d’investigacions prèvies, així com aprofundir en els conflictes d’interessos que poden emergir entre les fonts d’informació.
4. Cloenda
Finalment, comentem els criteris bàsics en la presa de decisions de recerca. A l’hora de cercar fonts d’informació, busquem que siguin coherents (amb l’objectiu i l’ètica de la investigació), vàlides (veraces) i pertinents (la principal limitació és el temps!).