Vers un batxillerat com a comunitat de recerca compromesa amb el treball i amb el món
Les biblioteques públiques esdevenen les aliades principals de la comunitat educativa de recerca. A més del servei que proporcionen, el recurs a la biblioteca contribueix a l’educació en ciutadania de l’alumnat mitjançant el coneixement i valoració d’aquest servei públic de proximitat pel dret a la cultura, el dret a la informació, el dret a la inclusió i el dret a l’educació.
En relació a la ciutadania global, les biblioteques s’han sumat a l’Agenda 2030 de desenvolupament sostenible, contribuint especialment a la meta 16.10: garantir l’accés públic a la informació i protegir les llibertats fonamentals mitjançant, entre d’altres, la sensibilització i divulgació dels ODS entre la ciutadania.
Objectiu de recerca | Marc teòric | Persones expertes | Divulgació
Objectiu de recerca
L’alumnat pot contextualitzar els seus interessos de recerca en les biblioteques per arribar a formular objectius d’investigació viables al batxillerat.
Instituts i biblioteques poden aliar-se per plantejar a l’alumnat:
- Investigar per a la biblioteca. Quines necessitats d’informació pot tenir la biblioteca per millorar la qualitat del seu servei? Quines produccions (tecnològiques, artístiques, educatives…) poden facilitar la seva contribució al dret a la cultura, a la inclusió, a l’educació, a la informació…? Com podria millorar-se la participació i accés de col·lectius exclosos?
- Investigar amb la biblioteca. Quina contribució realitza la biblioteca a la realització de drets? Quina memòria històrica, local i internacional, permet recuperar el fons bibliogràfic de la xarxa de biblioteques? Quina narrativa mostra de qüestions controvertides de l’actualitat?
Investigar amb la biblioteca. Un treball de memòria històrica basat en el fons bibliogràfic d’una biblioteca obté el XIV Premi de Recerca per a la Pau. Consulta el treball en el Dipòsit digital de la UB.
Com en el cas d’altres entitats i serveis, la col·laboració de la biblioteca en aquestes recerques pot limitar-se a quatre entrevistes: una per acordar l’objectiu; una per revisar el disseny metodològic i les dades accessibles; una per a la interpretació de resultats; i una final, si s’escau, per acordar la continuïtat o divulgació de la recerca.
Marc teòric
Els centres de secundària compten amb les biblioteques com a servei públic especialitzat en la cerca i tractament d’informació.
Un exemple: serveis a les escoles de la Biblioteca Mont-Àgora
L’institut pot planificar un lliurament de recerca perquè la cerca bibliogràfica comenci amb una visita a la biblioteca municipal, molt més eficaç que destriar entre els milions de resultats que ofereix internet. A la biblioteca, l’estudiant pot localitzar 1-3 llibres, per resoldre les seves primeres necessitats d’informació amb bibliografia vàlida i pertinent. A més, en aquests estadis inicials, el llibre esdevé un model de document formal, per fixar-se en l’estructura, el registre lingüístic, la paginació, l’índex, el sentit de les citacions i referències… Aquest lliurament es coavalua en grup, com a pràctica per iniciar el marc teòric.
Lliurament parcial: primer resum d’informació (Pauta en PDF)
A criteri del professorat, l’alumnat pot realitzar la visita a la biblioteca de forma autònoma o bé programar-se com a sortida de batxillerat, a fi de fomentar un ritme grupal de treball que faciliti la perseverança de cada estudiant.
Prèviament a la visita, la biblioteca pot ambientar la sala amb una mostra de llibres relacionats amb les qüestions de recerca de l’alumnat que, fàcilment, poden vincular-se als Objectius de Desenvolupament Sostenible per a la seva divulgació crítica. A tall d’exemple, enllacem alguns recursos de la Xarxa de Biblioteques:
Guies de lectura “Cap a un futur millor: Objectius de Desenvolupament Sostenible”
Estant virtual: Vandana Shiva (ecofeminisme)
Estant virtual “Consum alternatiu” (ODS 12)
Persones expertes
A mida que avança la recerca, l’alumnat desenvolupa tasques complexes de disseny metodològic i interpretació de resultats, que poden requerir el diàleg amb persones expertes. Habitualment, aquestes converses es desenvolupen en entrevistes privades que suposen un esforç de dedicació tant per a l’estudiant com per a les persones entrevistades. En coordinació amb l’institut, la biblioteca pot facilitar algunes d’aquestes converses incloent col·loquis o taules rodones en la seva agenda d’activitats, d’interès per algunes de les recerques en curs. Es tracta d’activitats obertes a la ciutadania, en què l’alumnat pot participar per plantejar alguns dels seus dubtes i contrastar algunes de les seves troballes.
Col·loqui amb persones expertes
La coordinació entre biblioteca i institut es desenvolupa durant primer de batxillerat, principalment:
- l’institut comunica a la biblioteca les qüestions de recerca triades per l’alumnat, a inicis del marc teòric;
- la biblioteca comunica a l’institut la seva agenda d’activitats en relació als treballs en curs, durant primer curs i fins a inicis de segon.
Un recurs: programa Biblioteca Sense Fronteres (Generalitat de Catalunya)
Divulgació
Les recerques de batxillerat generen coneixement sobre situacions locals que afecten reptes globals com la salut pública, la desigualtat mundial, l’impacte de les tecnologies en el desenvolupament humà i sostenible, la memòria històrica per a la construcció de pau o l’economia solidària per a la cura de les persones i el planeta. Els pòsters de recerca, posats en relació amb la millora de les condicions de vida, permeten editar una exposició per a la divulgació crítica dels Objectius de Desenvolupament Sostenible entre la ciutadania.
La biblioteca pot acollir la mostra de pòsters de recerca “Investigar canvia el món”. L’exposició pot fer-se coincidir amb la visita dels grups de primer de batxillerat i acompanyar-se d’una exposició bibliogràfica dels llibres emprats en les recerques.
Cartell: Investigar canvia el món (Solidaritat UB)
La divulgació pot complementar-se amb una taula rodona a càrrec de l’alumnat autor d’algunes de les recerques més significatives des de la perspectiva dels ODS.
Un exemple: presentació de treballs de recerca a la biblioteca de Moià
Tant el comissariat de l’exposició com la presentació oral d’una selecció de treballs poden esdevenir un projecte d’aprenentatge-servei per al grup de l’optativa d’ODS, a 2n de batxillerat.
Per saber-ne més:
Ajuntament de Barcelona (2023). Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030.
Diputació de Barcelona (2018). La Xarxa de Biblioteques Municipals amb els objectius de desenvolupament sostenible.
Draper Martínez, Sergi (2022). «Apunts per a una visió crítica de les Biblioteques Humanes dins la funció social de la biblioteca pública». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, 48.
Hernández-Pérez, T. (2021). Biblioteques i Objectius de Desenvolupament Sostenible a l’Agenda 2030. A: Blok de BiD de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de Barcelona