Els drets humans són aquelles capacitats i llibertats humanes que l’ordre social ha de garantir perquè les persones puguin satisfer necessitats humanes bàsiques de subsistència, seguretat, estima, participació i creació. La privació d’aquestes capacitats i llibertats denigra les persones i porta a situacions inhumanes. Per contra, la disponibilitat d’aquests drets permet vides dignes de ser viscudes -el bon viure-, així com la consecució de la justícia i la pau al món.
L’existència dels drets humans es fonamenta en valors morals d’igualtat, llibertat i solidaritat, a partir del reconeixement de la dignitat, la fragilitat, la interdependència i l’ecodependència humana. Des d’aquesta perspectiva moral, els drets humans es distingeixen per ser:
- Inherents. Són consubstancials a la condició humana; les persones, pel fet de ser éssers humans, som titulars d’aquests drets.
- Inalienables. Ningú (ni persona, ni institució, ni organització…) pot sostraure’ls, eliminar-los, reduir-los o menystenir-los; una persona tampoc pot renunciar als seus drets humans.
- Universals. Són comuns a totes les persones en qualsevol regió, independentment d’atributs i condicions socials com edat, sexe, ètnia, religió, nacionalitat, riquesa…
- Interdependents. Cada dret és condició necessària per a la garantia dels altres. Igualment, han de realitzar-se per a totes les persones per no esdevenir privilegis.
- Indivisibles. La interdependència dels drets humans impedeix establir jerarquies o prioritats entre drets civils, polítics, socials, econòmics, culturals o ambientals.
- Limitats. Els drets d’una persona acaben on comencen els d’altres i cal compartir recursos. Per això, els drets impliquen conflicte i deliberació social.
Declaració Universal dels Drets Humans
La Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) es proclama l’any 1948 en el si de les Nacions Unides, cercant un consens mundial sobre els drets i llibertats que sostenen la justícia i la pau, després de les destrosses de dues guerres mundials.
La història dels drets humans comença abans de la Declaració i ha continuat posteriorment, amb el desenvolupament del Dret Internacional Públic i l’aprovació de convencions relatives a col·lectius socials que, en un context de desigualtat i violència, requereixen una especial protecció per a l’assoliment dels drets humans com, per exemple:
- Dones
- Menors d’edat.
- Gent gran.
- Persones amb discapacitats.
- Persones refugiades.
- Pobles indígenes.
- Etc.
Així mateix, les mobilitzacions socials han portat a l’emergència de drets necessaris per a l’assoliment dels drets humans com, per exemple, el dret a la natura.
Responsabilitats diferenciades
El concepte de drets comporta deures i responsabilitats, diferenciades entre entitats físiques (les persones) i jurídiques (institucions, empreses, associacions…).
En l’ordre internacional present, és potestat dels Estats la protecció jurídica dels drets i el desenvolupament de polítiques públiques que en garanteixin la realització efectiva.
Alhora, als Estats moderns, tota protecció jurídica i política d’accés a drets ha estat fruit de la mobilització social. El concepte de ciutadania global emfatitza la responsabilitat ciutadana en la defensa dels drets humans dins i fora les pròpies fronteres, ja que la privació de drets humans per a nacionals d’altres països degrada la noció de drets humans i repercuteix en retrocessos sobre la pròpia disponibilitat de drets.
Per saber-ne més:
https://www.ohchr.org/en/human-rights/universal-declaration/translations/catalan-catala
Recursos
- Terminologia dels drets humans (TERMCAT). Diccionari de termes relacionats amb l’esfera dels drets humans. Aplega els principals drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals, així com els drets col·lectius i les llibertats fonamentals de les persones. També inclou algunes violacions greus dels drets humans.
- UNTERM (ONU). Base de dades terminològica de les Nacions Unides que proporciona la terminologia i la nomenclatura en les matèries pertinents per a la seva tasca.
