El concepte de ciutadania global és un concepte ampli i suficientment difós com per poder ser interpretat des de diferents vessants. Aquí n’expliquem dos.
D’una banda, el que defensa la transformació social. La ciutadania global ha d’incorporar elements com la capacitat crítica i analítica, de decisió i creació de discurs, i la participació política i el vessant ètic i moral de les persones. Aquesta ciutadania global es desenvolupa en el marc del procés de construcció democràtica del qual forma part, de què s’enriqueix i a què enriqueix. A més, aquest concepte de ciutadania global també incorpora un element fonamental, i és la responsabilitat de cadascuna de les persones (ciutadans/es globals) en la defensa i protecció dels drets humans. Així doncs, la defensa dels drets humans forma part de la responsabilitat col·lectiva i individual.
D’altra banda, trobem el concepte de ciutadania global que han començat a impulsar les empreses o corporacions multinacionals, que han reinterpretat en termes d’economia de mercat el concepte “ciutadania global”. La vinculació entre economia de mercat i ciutadania global l’han fet mitjançant la superació del concepte Responsabilitat Social Corporativa, que, segons alguns documents, era limitada ja que només focalitzava l’acció en les obligacions i responsabilitats de les corporacions multinacionals cap als estats en els quals operen/actuen.
Així neix el concepte “ciutadania global corporativa”. Un concepte que podem trobar als documents de la UNCTAD (Conferència de Nacions Unides pel Comerç i el Desenvolupament) i del Fòrum Econòmic Mundial. L’assimilació del concepte per part d’algunes corporacions ha estat tal que s’han establert espais en els organigrames per donar cabuda a vicepresidències de ciutadania global corporativa (com és el cas de la Fundació ING) i, fins i tot, hi ha premis de ciutadania global corporativa.
La ciutadania global corporativa introdueix una nova dimensió on les corporacions adopten un paper cada cop més preeminent en les “problemàtiques globals”. D’aquesta manera ho expressa Klaus Schwab del Fòrum Econòmic Mundial a la revista Foreign Affairs:
“La ciutadania global corporativa (…): contribueix a l’enfortiment de la sostenibilitat del mercat global. (…) La ciutadania global corporativa fa referència al paper de les corporacions en temes que tenen un profund impacte en el futur del planeta, com són el canvi climàtic, l’escassetat d’aigua, les malalties infeccioses o el terrorisme. Altres reptes que inclou la ciutadania global corporativa són la provisió de l’accés als aliments, educació i tecnologies de la informació; extrema pobresa; crim transnacional; corrupció; estats fallits; i resposta i assistència davant de desastres. Cadascun d’aquests problemes té un abast mundial, fins i tot si les solucions poden tenir un àmbit local.”
La qüestió central és com actuen les empreses transnacionals quan l’equilibri entre l’estat (molt afeblit per una globalització econòmica i financera que el supera) i el mercat no és tal? Quan els mercats i les corporacions estan en una posició de força davant països que necessiten inversions, quines característiques adoptarà la ciutadania global corporativa?, especialment tenint en compte que les corporacions tenen com a objectiu la maximització dels seus guanys.
La idea de ciutadania global corporativa ha calat en moltes multinacionals, que veuen en aquesta visió del futur de les corporacions un altre mercat. Aquest seria el cas de Porter i Kramer que afirmen que: “Cada empresa pot identificar el conjunt particular de problemes socials pels quals està més ben equipada amb la finalitat d’ajudar a resoldre’ls i dels quals pot obtenir el major benefici competitiu”.
Tal com es pot comprovar, la ciutadania global de les empreses transnacionals té poques coincidències amb el concepte de ciutadania global que tenen organitzacions del tercer sector, especialment ONGs que defensen valors transformadors orientats a la consecució de la justícia social i el compliment dels drets humans. S’oposen la visió continuista del sistema de producció actual amb la visió transformadora.
Més informació: