Fonts d’informació per a projectes d’educació en drets humans i ciutadania global.

Organismes governamentals | ONG i moviments socials | Centres de recerca | Informes | Normativa

Organismes governamentals

A nivell internacional

  • Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR / UNHCR en les seves sigles en anglès). Té el mandat de dirigir i coordinar l’acció internacional per a la protecció dels refugiats a nivell mundial. El seu objectiu principal és salvaguardar els drets i el benestar dels refugiats, garantir que tothom pugui exercir el dret a sol·licitar asil en un altre Estat i a gaudir-ne, i identificar solucions duradores per als refugiats, com ara la repatriació voluntària en condicions dignes i segures, la integració a la societat d’acollida o el reassentament en un tercer país. L’ACNUR també té el mandat d’ajudar les persones apàtrides a tot el món.
  • Organització Internacional per a les Migracions (IOM en les seves sigles en anglès). Com a principal organització internacional per a les migracions, treballa per: ajudar a encarar els creixents desafiaments que planteja la gestió de la migració a nivell operatiu; fomentar la comprensió de les qüestions migratòries; encoratjar el desenvolupament social i econòmic a través de la migració; i vetllar pel respecte de la dignitat humana i el benestar dels migrants.
    • Displacement Tracking Matrix (DTM). Portal d’informació interactiva de l’IOM que rastreja i mostra els fluxos de desplaçament i migració. Inclou dades de desplaçament de 30 països en un esforç per enfortir les respostes humanitàries i proporcionar un ús més responsable de les dades.
  • European Migration Network. Xarxa europea de migracions creada en el marc de les institucions de la Unió Europea, que té per objectiu atendre les necessitats d’informació de les institucions comunitàries, els estats i la ciutadania sobre la migració i l’asil.
  • European Migrant Smuggling Centre (EMSC). Centre de l’EUROPOL que té per objecte ajudar els Estats membres de la UE a identificar i desmantellar les xarxes delictives involucrades en el tràfic de persones migrants.

A nivell estatal i autonòmic

  • Govern Espanyol. Ofereix informació relacionada amb els tràmits i procediments en matèria d’estrangeria, la normativa, els programes d’inclusió i, en general, qüestions d’interès per als immigrants a Espanya.
  • Generalitat de Catalunya. Treballa per denunciar, prevenir i erradicar la vulneració de drets provocada pel racisme estructural; per incorporar la mirada transversal i interseccional de les persones racialitzades, migrades i/o refugiades a les polítiques públiques, i per acompanyar les persones migrades a l’hora de garantir la igualtat de tracte i el dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia. Existeix el Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades (creat el setembre de 2015).
  • Ajuntament de Barcelona. No té competències en matèria d’asil, però des del 1989 el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) (que gestiona el consistori amb algunes entitats socials) dona suport i assessorament a les persones refugiades, i es fa càrrec de les necessitats bàsiques i l’atenció dels casos de major vulnerabilitat fins que poden accedir al programa d’acollida estatal. Igualment, el setembre de 2015 l’Ajuntament va posar en marxa el pla “Barcelona, ciutat refugi”, amb l’objectiu de preparar la ciutat per acollir, assistir, proveir dels serveis necessaris i garantir els drets de les persones refugiades.

ONG i moviments socials

  • Amnistia Internacional. Moviment mundial, democràtic i independent que actua a gairebé tots els països del món amb la voluntat que totes les persones puguin gaudir dels seus drets humans. Un dels seus objectius és la defensa de les persones migrants, sol·licitants d’asil, refugiades, desplaçades o víctimes de tràfic de persones, així com de la població civil en els conflictes armats. Elabora informes, articles i materials didàctics, i realitza campanyes de sensibilització, informació i pressió.
  • Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja. Porta a terme operacions de socors per ajudar les víctimes de catàstrofes i combina aquesta activitat amb l’enfortiment de la capacitat de les seves Societats Nacionals membres. La tasca de la Federació se centra en quatre àrees essencials: promoció dels valors humanitaris, intervenció en casos de desastre, preparació per a desastres i salut i assistència en la comunitat.
  • Metges Sense Fronteres. Organització d’acció medicohumanitària que assisteix a persones amenaçades per conflictes armats, violència, epidèmies o malalties oblidades, desastres naturals i exclusió de l’atenció mèdica.
  • European Council on Refugees and Exile (ECRE). Aliança paneuropea formada per 81 ONG que té com a objectiu la protecció i millora dels drets de les persones refugiades, de les persones demandants d’asil i de les persones desplaçades. A la seva pàgina web es troba informació sobre la Xarxa Elena, una xarxa a nivell europeu que té per objecte la promoció dels drets humans en el tractament de les persones refugiades, demandants d’asil…
  • ACCEM. Organització sense ànim de lucre que té la missió de defensar els drets fonamentals, l’atenció i l’acompanyament de les persones que es troben en risc d’exclusió social. S’ha especialitzat en refugi i migració, i treballa a favor de la inclusió de les persones, en busca de la igualtat de drets, deures i oportunitats.
  • Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR). La missió de CEAR és defensar i promoure els Drets Humans i el desenvolupament integral de les persones refugiades, apàtrides i migrants amb necessitat de protecció internacional i/o en risc d’exclusió social. Proporciona atenció directa i integral a les persones refugiades en diversos àmbits: des de l’acollida, la inserció laboral i l’atenció psicosocial, fins a la defensa jurídica i la denúncia per avançar en el reconeixement dels drets de les persones refugiades. Entre les seves publicacions, hi ha informes anuals, reculls de xifres, articles i altres documents sobre els drets de les persones migrades arreu del món.
  • Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR). CCAR té com a objectius la defensa del dret d’asil i els drets de les persones refugiades i immigrants. Qüestiona la pretesa voluntarietat de les migracions i vol obrir un debat sobre les formes de persecució i vulneracions de drets humans que necessiten algun tipus de protecció. A la seva pàgina web s’hi poden consultar publicacions, articles, informes anuals,…
  • Stop Mare Mortum. Plataforma d’entitats que denuncia i condemna el “genocidi migratori” que està convertint el mar Mediterrani en un cementiri de persones que fugen de conflictes armats i de la precarietat dels seus països d’origen.
  • Fundació ACSAR. La seva raó de ser és transformar la praxi i l’assistència directa en matèria d’asil i refugi en coneixement i aprenentatge, a fi de contribuir a la reflexió i el debat sobre els fenòmens de mobilitat internacional i de diversitat i cohesió social. El seu objectiu últim és contribuir a la construcció d’una societat plural i diversa alhora que promoure la igualtat de drets de ciutadania.
  • SOS Racisme. ONG que realitza campanyes de sensibilització i elabora materials pedagògics sobre el racisme. Té un centre de documentació i una oficina d’informació i denúncies (que aporta suport psicològic, assessorament jurídic, etc.). És d’especial interès el seu informe anual sobre el racisme a Espanya.
  • Caminando Fronteras. Col·lectiu de defensa dels drets de les persones i comunitats migrants a la Frontera Occidental Euroafricana. Denuncia les fronteres com a espais d’impunitat, i lluita pel restabliment dels drets en aquests no llocs, teixint xarxes amb les persones i les comunitats en moviment.

Centres de recerca

  • Refugee Studies Centre. Centre d’estudis del Departament de Desenvolupament Internacional de la Universitat d’Oxford que té la missió de construir coneixement i comprensió sobre les causes i els efectes de la migració forçada.
  • Refugee Economics. Projecte que documenta la vida quotidiana de les persones refugiades que han de trobar vies de subsistència als camps de refugiats. La documentació es fa mitjançant la consulta de recerques dutes a terme per universitats i centres de recerca, i l’anàlisi de les polítiques migratòries i els programes d’ajuda humanitària per apoderar les persones refugiades. És d’especial interès la Biblioteca, on podem trobar les fonts originals d’articles, campanyes, debats, etc. en què es basa el projecte.
  • Colectivo IOE. El Col·lectiu IOÉ se centra en la investigació del col·lectiu immigrant.
  • CIDOB. Centre dedicat a la investigació i l’anàlisi de temes internacionals. Dins de les seves àrees d’investigació, n’hi ha una destinada a les migracions.
  • Migrar con derechos. Pàgina web coordinada per la Universitat de Lleó que conté espais de legislació, jurisprudència, notícies, impresos i formularis, novetats i bibliografia sobre migració. Especial atenció mereix l’espai “Quaderns d’Estrangeria”, que inclou totes les novetats en matèria jurídica a nivell internacional, europeu i estatal.

Informes

Tendències globals sobre el desplaçament forçat al món (ACNUR)

Publicació anual amb gràfics, textos i imatges que analitzen el desplaçament forçat global.

Informe anual de CEAR sobre les persones refugiades a Espanya (i Europa)

Informe que descriu la situació de les persones sol·licitants d’asil, refugiades i sense protecció internacional a Espanya (i, a partir de 2015, també a Europa).

Normativa

Internacional

  • Estatut de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats. Adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resolució 428 (V), de 14 de desembre de 1950. Estableix les funcions de l’Alt Comissionat, la seva organització i hisenda.
  • Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats. Adoptada el 28 de juliol de 1951 per la Conferència de Plenipotenciaris sobre l’estatut dels refugiats i dels apàtrides (Nacions Unides) – convocada per l’Assemblea General en la seva resolució 429 (V), de 14 desembre 1950 -, va entrar en vigor el 22 d’abril de 1954, de conformitat amb l’article 43.
  • Protocol sobre l’Estatut dels Refugiats. Del Protocol van prendre nota amb aprovació el Consell Econòmic i Social en la seva resolució 1186 (XLI), de 18 de novembre de 1966, i l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resolució 2198 (XXI), de 16 de desembre de 1966. En la mateixa resolució, l’Assemblea General va demanar al secretari general que transmetés el text del Protocol als Estats esmentats en el seu article V a fi que poguessin adherir-s’hi. Va entrar en vigor el 4 d’octubre de 1967, de conformitat amb l’article VIII.
  • Declaració sobre l’Asil Territorial. Adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resolució 2312 (XXII), de 14 de desembre de de 1967.
  • Declaració sobre els drets humans dels individus que no són nacionals dels país on viuen. Adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resolució 40/144, de 13 desembre 1985.

Europea

  • Reglament (UE) núm. 604/2013 del Parlament Europeu i del Consell. Anomenat Reglament Dublín III, aquest document estableix els criteris a seguir per determinar quin és l’estat europeu responsable d’examinar la sol·licitud de protecció internacional que se sol·licita en algun estat membre de la Unió Europea per part d’una persona nacional d’un estat NO membre de la UE o per un/a apàtrida.

El criteri general és que la sol·licitud de protecció internacional l’examinarà l’estat membre responsable on primer s’hagi presentat aquesta sol·licitud (art. 3.2). S’aplica aquest criteri en cas que no concorrin cap dels criteris específics (art. 7 i següents). Tots els estats membres tenen la possibilitat d’enviar una persona sol·licitant d’asil a un tercer país segur (art. 3.3).

  • Directiva 2013/32/UE. L’article 38 estableix els requisits per considerar un tercer país “segur”.

Espanyola

  • Llei 12/2009, de 30 d’octubre, reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària. Llei desenvolupada en base a l’art. 13.4 de la Constitució Espanyola. Estableix que el dret d’asil es concedeix a persones nacionals NO comunitàries i persones apàtrides a les quals s’hagi reconegut la condició de refugiades (art. 2). Aquesta condició es reconeix a la persona que té temors fundats de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a un determinat grup social, gènere o orientació sexual, que es troba fora del seu país i per aquest temor fundat no vol tornar-hi (art. 3). Les causes d’exclusió o denegació s’especifiquen als articles 8 i 9.
  • Més informació sobre legislació (CCAR). Inclou documents sobre el marc jurídic de les persones refugiades (general, de la Unió Europea i de l’Estat espanyol), materials teòrics i de participació i recursos sobre persecucions religioses.

Recursos relacionats