Vers un batxillerat com a comunitat de recerca compromesa

El treball de recerca comença per l’elecció del tema d’investigació. Sobre aquest, caldrà plantejar preguntes entorn a problemes o qüestions sense resoldre a partir de les quals, en una segona etapa, es delimitarà l’objectiu de la investigació.

Els temes recurrents en la programació del centre, així com els projectes d’aprenentatge en què l’alumnat hagi participat durant els últims cursos de l’ESO, condicionaran el tipus de temes que plantegin pel seu treball de recerca. Per connectar aquests aprenentatges amb el món, una opció és fer present en tota l’activitat del centre la relació amb l’Agenda 2030 de desenvolupament sostenible i amb iniciatives pròximes al centre.

Arribats a batxillerat, dediquem el 1r trimestre a explorar interessos de recerca de l’alumnat per ajudar-los en l’elecció i concreció del tema. Generem moments per mirar dins (què m’interessa) però també a fora: què pot ajudar a millorar les condicions de vida? Per això, poden organitzar-se activitats de presentació de propostes de recerca per part d’un-a docent, una taula rodona amb tres entitats del barri, una exposició de cartells d’iniciatives per la justícia global, una sortida pel barri a la caça de qüestions investigables…

Una altra opció és portar la premsa escrita a l’aula i dedicar 1 hora a que l’alumnat retalli titulars i imatges que li resultin d’interès, cercant relacions entre elles i amb l’Agenda 2030 a través d’un collage. Quina pregunta podria servir de títol del seu collage? Aquests collages queden exposats al passadís fins que l’alumnat completa l’etapa d’elecció del tema, perquè qualsevol estudiant pugui inspirar en ells la seva recerca.

En el marc del projecte Pandèmia, migracions i canvi climàtic, es va desenvolupar un taller d’1 hora a 1r de batxillerat, adreçat a indagar en les causes estructurals d’aquests esdeveniments d’actualitat, identificant qüestions investigables i descobrint les seves interconnexions.

Després de la presentació dels objectius de l’activitat, el taller comença mostrant aquesta infografia i llençant la pregunta:

Quins problemes apareixen en aquesta imatge? 

Generem una pluja d’idees i anotem a la pissarra, formant tres columnes segons si els problemes que anomenen són més de caire ambiental, econòmic o social. Seguim la pluja d’idees llençant la pregunta:

Quines relacions troben entre aquests problemes? 

Amb fletxes, anotem les relacions de causa-efecte (unidireccionals o bidireccionals) que vagin trobant. A partir de les anotacions de la pissarra i la conversa amb el grup, completem un mapa de la problemàtica de sostenibilitat i drets humans que comparteixen aquests esdeveniments.

Durant la conversa, poden sorgir preguntes que podrien originar una investigació. Si és el cas, les fem notar com a possible treball de recerca. També poden llençar-se propostes d’investigació al voltant de les idees que va elaborant el grup recordant que, perquè sigui viable, la qüestió de recerca s’ha d’aterrar en una mostra i context delimitat.

Com a cloenda, llencem la pregunta:

Què podrien investigar?

Cada estudiant apunta almenys 1 qüestió de recerca. Les preguntes d’investigació plantejades es recullen i es mostren en una paret del centre.

Per preparar l’activitat, el professorat pot consultar la versió interactiva de la Infografia, que inclou els enunciats descriptius de la problemàtica i enllaça a casos relacionats del Mapamundi dels drets humans. En el mateix material, la secció Reptes posa en relleu les interconnexions entre els conceptes implicats i enllaça a algunes definicions disponibles en el Glossari del PAULA.