Valors: Solidaritat – Drets humans – Rebuig de qualsevol forma de violència – Actitud crítica – Cultura de pau – Convivència – Pluralisme – … Pertinença: Empatia històrica – Interdependència – … Reptes globals: Injustícia – Discriminació – Domini – Genocidi – Revolució Industrial – Moviment obrer (S.XIX) – Socialisme – Anarquisme – Colonialisme – Cursa d’armaments (inicis del S.XX) – Primera Guerra Mundial – Organització de la pau (inicis del S.XX) – Revolucions russes de 1917 – Dictadures totalitàries – Feixisme – Neocapitalisme – Evolució de les mentalitats – Condició femenina – Segona Guerra Mundial – Impacte en la població civil – Holocaust – Guerra Freda – Descolonització – Conflictes culturals – Conflictes econòmics – Conflictes socials – Conflictes polítics – Desenvolupament – Desigualtat – Reptes de la Unió Europea – Organitzacions supranacionals – Impacte dels canvis cientificotècnics – Desigual repartiment científic i tecnològic – Violència de gènere – Nou ordre mundial – Reptes de les democràcies actuals – Memòria històrica – Lluita per la democràcia – Focus de conflicte del món actual – Dimensió internacional d’un conflicte actual – Incompliment dels drets humans – Estat del benestar – Mitjans de comunicació – Globalització – … Acció transformadora: Superació d’estereotips i prejudicis – Pensament creatiu – Paper dels homes i de les dones, individual i col·lectivament, com a subjectes de la història – Diàleg – Recerca de consens – Resolució pacífica de conflictes – Empatia – Cooperació – Participació ciutadana – Solucions alternatives als reptes actuals de la globalització – Argumentació – … |
Es tracta d’una matèria pròpia de les modalitats d’humanitats i ciències socials, per una banda, i d’arts, per l’altra.
Els continguts de la matèria posen de relleu la interdependència dels fenòmens, tant a nivell temporal com espacial, amb constants al·lusions a la dimensió local i internacional dels esdeveniments. Els drets humans i el valor de la pau apareixen també de forma explícita en els continguts, així com l’impacte de la guerra en la població civil, la vinculació del procés de descolonització amb la desigualtat del món actual, l’evolució de “la condició femenina” (que possibilita el treball sobre el feminisme com a moviment de transformació social), etc. Així, la història com a disciplina es posa al servei de la comprensió de les violències i desigualtats del món actual, amb un enfocament plenament coherent amb l’educació per a la ciutadania global.
Competències específiques
A més de les competències generals del batxillerat, la matèria s’orienta a l’assoliment de les següents competències específiques:
- Competència en la dimensió temporal de l’experiència.
- Competència en la crítica de les fonts històriques.
- Competència social i cívica.
Objectius
- Conèixer i analitzar, situant-los adequadament en el temps i l’espai, els fets i esdeveniments rellevants de la història del món contemporani –segles XIX, XX i XXI-, valorant la seva significació històrica i les seves repercussions en el present.
- Comprendre i interrelacionar alguns dels principals processos econòmics, socials, polítics, culturals i tecnològics que configuren la història recent, identificant els seus trets més significatius i les seves interrelacions, i analitzant els factors que els han conformat.
- Adquirir una visió global del món contemporani que, conjugant la dimensió local i internacional en l’explicació dels processos, faciliti l’anàlisi de les situacions i dels problemes del present, considerant tant els antecedents històrics com les relacions d’interdependència.
- Valorar la història com a disciplina i l’anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració, i emprar el coneixement històric per argumentar les pròpies idees i revisar-les de manera crítica, tenint en compte noves informacions i superant estereotips i prejudicis.
- Buscar, seleccionar, interpretar i contrastar informació procedent de diverses fonts històriques i la proporcionada pels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació, tractar-les de manera convenient per tal d’establir hipòtesis de treball i elaborar explicacions històriques aplicant el vocabulari específic de la història contemporània amb precisió i rigor.
- Realitzar activitats d’indagació i síntesi en què s’analitzi, contrasti i integri informació diversa, valorar el paper de les fonts i els diferents punts de vista dels historiadors, i comunicar el coneixement històric adquirit per mitjà de diversos suports i amb el rigor intel·lectual requerit.
- Mantenir una actitud solidària davant els problemes socials del món d’avui, tot rebutjant les desigualtats i la intolerància i valorant la pau, els drets humans i la democràcia com a drets fonamentals de tots els éssers humans.
- Desenvolupar un pensament crític i creatiu, analitzant els problemes socials rellevants i proposant solucions i alternatives a través del diàleg, l’empatia i la cooperació.
Continguts
Continguts comuns per a tots els blocs |
Localització en el temps i en l’espai dels processos, estructures i esdeveniments més rellevants de la història del món contemporani. Utilització de la representació gràfica del temps històric pel que fa a successions i simultaneïtats. Identificació de continuïtats i canvis en la successió de diversos períodes o moments històrics.
Identificació dels components econòmics, socials, polítics i culturals que intervenen en els processos històrics i anàlisi de les interrelacions que s’hi donen per tal d’elaborar explicacions sobre els fets. Identificació de les causes i les conseqüències dels fets històrics i dels processos d’evolució i de canvi que són rellevants per a la història del món contemporani i en la configuració del món actual. Valoració del paper dels homes i les dones, individualment i col·lectiva, com a subjectes de la història i exercitació de l’empatia històrica. Recerca, obtenció i selecció d’informació a partir de fonts diverses (documents històrics, textos historiogràfics, fonts iconogràfiques, informació proporcionada pels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació, etc.). Processament i interpretació de la informació obtinguda, tot comprovant la validesa de les hipòtesis formulades. Realització de treballs de síntesi o d’indagació, emprant informació de fonts històriques diverses, analitzant-la, contrastant-la i valorant les diferents interpretacions; i comunicació dels resultats d’una recerca -individual o en grup- combinant diferents formes d’expressió, incloses les possibilitats que proporcionen les TIC, i fent un ús correcte del llenguatge i del vocabulari històric pertinent. Valoració dels drets humans i rebuig de qualsevol forma d’injustícia, discriminació, domini o genocidi. Assumpció d’una visió critica vers les situacions injustes i valoració del diàleg i de la recerca del consens per a la resolució de conflictes. |
Transformacions en el segle XIX |
Anàlisi i sistematització de les principals transformacions econòmiques, socials, culturals i polítiques operades a Europa a finals del segle XVIII i primeries del XIX com a punt de partença de l’evolució històrica posterior, fent referència als principis i característiques bàsiques de l’Antic Règim. Valoració argumentada de les continuïtats i canvis respecte de l’Antic Règim.
Identificació i anàlisi, a partir de fonts textuals, dels canvis polítics derivats dels valors de la independència dels Estats Units i de la Revolució Francesa; així com dels trets bàsics de les tres línies polítiques i ideològiques bàsiques del segle XIX: absolutisme, liberalisme i nacionalismes. Descripció i explicació dels aspectes més importants del procés d’industrialització, especialment de la segona fase de la Revolució Industrial i de les seves conseqüències socials. Caracterització de l’origen i l’evolució del moviment obrer durant el segle XIX. Comparació de les dues grans línies ideològiques del moviment obrer (socialisme i anarquisme) a partir de diferents fonts documentals. Establiment de la causalitat múltiple del fenomen colonial del segle XIX. Descripció, anàlisi, caracterització i sistematització dels principals imperis colonials a partir de diverses representacions cartogràfiques. Explicació de la interrelació entre l’imperialisme, l’expansió colonial i la cursa d’armaments produïda abans de la Primera Guerra Mundial. |
L’època dels grans conflictes internacionals (1914-1945) | Establiment, identificació i anàlisis de les causes i les conseqüències de la Primera Guerra Mundial. Descripció dels trets bàsics de l’evolució del conflicte. Anàlisi i valoració del procés d’organització de la pau, per mitjà dels textos legals més rellevants.
Descripció de la nova situació política i territorial d’Europa i de la nova organització econòmica mundial sorgida després de la Primera Guerra Mundial, especialment pel que fa als factors de declivi del “vell continent”. Anàlisi i sistematització dels processos polítics i socials que van derivar en les revolucions russes de 1917 i la posterior formació de l’URSS. Identificació, anàlisi i valoració de les característiques de les dictadures totalitàries dels estats feixistes dels anys trenta per mitjà de l’anàlisi i valoració d’algunes de les seves fonts documentals més representatives. Identificació i explicació de les manifestacions externes i de l’abast del crac del 29, les alternatives intervencionistes i la definició del nou model neocapitalista per mitjà de l’anàlisi de dades estadístiques i gràfics. Establiment de relacions entre la crisi econòmica i l’auge dels feixismes. Anàlisi de l’evolució de les mentalitats i de la condició femenina en el període d’entreguerres a partir de fonts i documents de caràcter literari, filosòfic i artístic de l’època i establiment de les relacions explicatives pertinents amb el context històric general. Identificació de les relacions internacionals, tot establint les causes de la Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències. Descripció, a partir de fonts diverses, de la situació de la població civil durant la contesa. Explicació de l’holocaust i valoració de la cultura de la pau, entesa com l’absència de violència en totes les seves formes: guerra, injustícia i vulneració dels drets humans. |
El món durant la segona meitat del segle XX |
Identificació i explicació de la influència de les dues potències hegemòniques en finalitzar la Segona Guerra Mundial. Establiment de les causes de la formació de blocs i de la guerra freda, analitzant els principals conflictes de la guerra freda.
Anàlisi de l’evolució política i econòmica dels dos blocs fins a l’esfondrament del comunisme a l’Europa de l’est. Identificació i explicació de les causes del procés de descolonització. Situació cronològica i geogràfica dels nous espais i sistematització de la seva evolució històrica, tot identificant els principals conflictes culturals, econòmics, socials i polítics. Explicació dels diferents estadis de desenvolupament a escala mundial, tot manifestant una actitud crítica envers les desigualtats del món. Identificació de l’origen i de les principals etapes de la construcció de la Unió Europea. Descripció dels principals organismes, institucions i polítiques desenvolupades i identificació dels nous reptes. Identificació de les funcions d’algunes organitzacions supranacionals, tot valorant críticament, i a partir de determinades actuacions, la seva significació i el paper que juguen en les relacions internacionals. Anàlisi i sistematització dels principals canvis cientificotècnics i la seva influència en l’economia i en la vida quotidiana de les societats. Anàlisi de l’evolució de les mentalitats, costums i creences. Valoració de l’evolució de la condició femenina, identificant assoliments i reptes pendents i rebutjant situacions de violència de gènere. |
El món actual | Localització i caracterització dels principals centres de poder polític i econòmic del món actual. Anàlisi crítica del nou ordre mundial. Identificació dels reptes de les democràcies actuals, valoració de la necessitat de preservar la memòria històrica de la lluita per la democràcia i reconeixement de les diverses formes de participació ciutadana.
Identificació dels focus de conflicte del món actual, tot relacionant les seves causes amb els factors històrics, anàlisi de situacions concretes d‘injustícia, desigualtat i discriminació i coneixement dels mecanismes per combatre l’incompliment i violació dels drets humans. Valoració del diàleg i la cooperació com a formes pacífiques de resolució dels conflictes. Caracterització i explicació de la distribució actual de l’Estat del benestar. Identificació, anàlisi i valoració argumentada de la desigualtat al món, tot destacant les seves causes i les seves repercussions. Anàlisi i valoració de l’impacte del desenvolupament científic i tecnològic i de la importància dels mitjans de comunicació en el món actual, tot destacant la incidència en les formes de vida, costums i mentalitats. Anàlisi i valoració argumentada del fenomen de la globalització i les seves conseqüències. Identificació dels nous reptes i plantejament de solucions alternatives, des d’una actitud dialògica i en coherència amb els principis bàsics de convivència i respecte per la pluralitat. |
Criteris d’avaluació
- Identificar i caracteritzar, a partir de l’anàlisi i interpretació de diverses fonts, els canvis i les continuïtats en relació amb l’Antic Règim produïts a Europa a l’inici de l’època contemporània.
- Sintetitzar els aspectes més rellevants de la segona fase de la Revolució Industrial i algunes les seves conseqüències socials i ideològiques (aparició i evolució del socialisme i l’anarquisme). Comparar i diferenciar els pensaments anarquista i socialista.
- Identificar les causes i les conseqüències del fenomen colonial i localitzar-lo a grans trets a través de representacions cartogràfiques.
- Descriure a grans trets l’evolució de la Primera Guerra Mundial i valorar de manera argumentada les seves conseqüències, inclosa l’organització de la pau. Identificar els trets bàsics del procés que va portar a les revolucions russes de 1917 i indicar les conseqüències que se’n van derivar, en relació amb la creació del primer estat socialista: l’URSS.
- Descriure i analitzar, a través de fonts estadístiques i gràfiques, l’evolució econòmica del període d’entreguerres. Relacionar la crisi econòmica dels anys trenta i l’ascens dels feixismes. Resumir les característiques bàsiques dels feixismes i saber relacionar-los amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial.
- Identificar, analitzar i interpretar algunes informacions procedents fonts històriques diverses (textuals, estadístiques, iconogràfiques, fílmiques, orals, etc.) per tal de realitzar treballs d’indagació sobre la situació de la població civil durant la Segona Guerra Mundial. Identificar i analitzar les causes que van provocar la formació de blocs a la fi de la Segona Guerra Mundial, i explicar i valorar els trets bàsics de la seva evolució durant la segona meitat del segle XX fins a l’esfondrament del comunisme a l’Europa de l’est.
- Identificar els factors que van afavorir el procés de descolonització i establir les possibles relacions entre l’experiència colonial i la situació actual d’alguns països que va experimentar processos de colonització, en un món interrelacionat.
- Sintetitzar les principals etapes del procés de construcció de la Unió Europea, identificar les seves institucions i funcions i valorar críticament el seu paper en el context europeu i a escala internacional, així com el desenvolupat per altres institucions d’àmbit supranacional.
- Sintetitzar, a partir de l’anàlisi i interpretació de fonts primàries i secundàries, l’evolució de la condició femenina, i identificar les grans línies de l’evolució de les mentalitats i costums socials de la història contemporània.
- Identificar i caracteritzar algunes transformacions polítiques, econòmiques, socials i culturals que s’han produït en les últimes dècades, valorant l’existència de nous centres de poder a la vegada que l’impacte de la globalització en les esferes política, econòmica i cultural. Valorar la incidència de l’impacte científic i tecnològic i el seu desigual repartiment.
- Analitzar algun conflicte de finals del segle XX, o bé d’actualitat, tenint en compte la dimensió internacional, a partir de la informació dels mitjans de comunicació social, valorant críticament els diversos enfocaments, cercant els seus antecedents i les seves explicacions històriques, argumentant les pròpies idees com a individu social que viu en un temps i espai concrets i valorant la resolució pacífica dels conflictes.
Fonts:
- Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat.
- Documents per a l’organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum del batxillerat. 20/06/2014. Departament d’Ensenyament, Generalitat de Catalunya.