En el glossari annexat a l’informe especial ‘Calentamiento global de 1,5 °C’ (IPCC, 2018), el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès) defineix aquest fenomen de la manera següent:
El canvi climàtic fa referència a una variació de l’estat del clima que es pot identificar (p. ex., mitjançant proves estadístiques) en les variacions del valor mitjà o en la variabilitat de les seves propietats, la qual persisteix durant períodes prolongats, generalment dècades o períodes més llargs.
Sobre les causes del canvi climàtic, en el mateix document, l’IPCC senyala que:
El canvi climàtic pot ser degut a processos interns naturals o a forçaments externs, com ara modulacions dels cicles solars, erupcions volcàniques i canvis antropògens persistents de la composició de l’atmosfera o de l’ús de la terra.
Igualment, el grup d’experts cita la definició de canvi climàtic inclosa a l’article 1 del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCC, per les seves sigles en anglès):
Canvi de clima atribuït directament o indirectament a l’activitat humana que altera la composició de l’atmosfera global i que se suma a la variabilitat natural del clima observada durant períodes de temps comparables.
En aquest sentit, l’IPCC recalca que:
L’UNFCC diferencia entre el canvi climàtic atribuïble a les activitats humanes que alteren la composició atmosfèrica i la variabilitat climàtica atribuïble a causes naturals.
Causes
Respecte a les causes del canvi climàtic, en el seu informe anual de 2014, el mateix Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic publicava el següent gràfic:
Font: Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (2014)
Efectes
Respecte als efectes, també en l’informe de 2014, l’IPCC publicava la següent figura, amb què explicava que els impactes “en cascada” del canvi climàtic es poden atribuir al llarg de cadenes d’evidència que van des del clima físic fins a les persones. Segons el grup d’experts, els canvis en el clima que contribueixen a la cascada, en alguns casos, estan vinculats a impulsors humans, mentre que, en altres casos, no es disposa d’avaluacions de les causes del canvi climàtic observat que aflueixen a la cascada.
Font: Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (2014)
Context històric
La resposta política internacional al canvi climàtic va començar a la Cimera de la Terra de Rio l’any 1992, quan la ‘Convenció de Rio‘ va incloure l’adopció del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCC, per les seves sigles en anglès): un marc d’acció que l’Agenda 2030 reconeix com el principal fòrum internacional i intergovernamental per a la negociació de la resposta global al canvi climàtic.
El document final de la Conferència Rio+20, The Future We Want (2012), subratlla el canvi climàtic com «un repte global inevitable i urgent amb implicacions a llarg termini per al desenvolupament sostenible de tots els països».
El desembre de 2015, l’Acord de París es fixa la meta de mantenir l’augment de la temperatura global durant aquest segle molt per sota dels 2ºC, amb l’objectiu d’impulsar els esforços per limitar aquest augment a 1,5ºC per sobre dels nivells preindustrials.
Agenda 2030
El setembre de 2015, les Nacions Unides van adoptar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que estableix 17 objectius (ODS) per eradicar la pobresa, protegir el planeta i avançar en la protecció dels drets humans de totes les persones arreu del món.
L’ODS 13 es proposa «prendre mesures urgents per combatre el canvi climàtic i el seu impacte». Més concretament, les metes associades a aquest objectiu se centren en la integració de les mesures contra el canvi climàtic en les polítiques nacionals; i en la millora de l’educació, la sensibilització i la capacitat humana i institucional per a la mitigació del canvi climàtic, l’adaptació a aquest, la reducció de l’impacte i l’alerta primerenca.
