La convivència

1. Organitzem la classe en grups de 3-4 persones.
2. Lliurem a cada grup el capítol 1 del còmic Blanca Rosita Barcelona perquè el llegeixin
3. Cada grup comenta la situació representada en el còmic i apunta tres idees sobre els rumors que afecten les persones migrades a la ciutat.
4. Ara crearan el seu propi còmic. Per això, assignem a l’atzar a cada grup un país d’origen del seu personatge principal.
   
5. Fitxa imprimible per omplir abans de dibuixar el còmic.
6. Ara explicaran aquesta història a través d’un còmic en tres vinyetes: una o dues per explicar les causes de la migració, i una o dues per explicar un prejudici que l’afecta en el municipi d’arribada.
7. Exposem els còmics a l’aula i els comentem.

És realista la història que s’explica?
Quines causes de migració mostren els seus còmics?
Què creuen que farien si es trobessin en la situació del personatge?
Quina reacció mostren els personatges davant els prejudicis que els afecten?
Són justes aquestes situacions?

1. Organitzem la classe en grups de 3-4 persones. Si hem fet l’activitat 7, podem canviar els equips per tal de re-equilibrar els talents mostrats pel grup.
2. Llegim el capítol 5 del còmic Blanca Rosita Barcelona, “Peripècies per poder llogar un pis”, i el comentem en gran grup.
   • Quins estereotips o prejudicis detecten en la història?
   • A quins drets de Fàtima estan afectant aquests prejudicis?
   • Podeu dir altres situacions en què els prejudicis portin a vulneracions de drets?
   • Si hem fet l’activitat 7, els demanem que verbalitzin les vulneracions de drets que poden afectar els personatges dels seus còmics a causa dels prejudicis. Anotem totes les vulneracions de drets que expressi el grup.
3. Ara cada grup crearà un còmic en tres vinyetes per mostrar una d’aquestes vulneracions de drets fonamentals. Reprenem els personatges creats en l’activitat 7, ampliant el còmic amb les tres noves vinyetes. Si no hem fet l’activitat, repartim la fitxa d’aquella activitat perquè comencin caracteritzant el seu personatge immigrat.
4. Exposem els còmics a l’aula i els comentem:

Quina vulneració de drets s’hi mostra?
Quins prejudicis causa aquesta vulneració?
Quins altres personatges surten en la seva història?
Quins són els interessos d’aquests personatges?
Coneixeu altres situacions en què s’enfrontin drets fonamentals i interessos?
Quines solucions s’hi mostren en els seus còmics?
Com podria solucionar-se cada conflicte mostrat sense que s’arribin a vulnerar drets fonamentals? 

1. Organitzem la classe en grups de 3-4 persones. Si hem fet les activitats 7 i/o 8, podem canviar els equips per tal de re-equilibrar els talents mostrats pel grup.
2. Cada equip ha de dibuixar una vinyeta de mida DINA4 que il·lustri alguna de les alternatives que es plantegen per solucionar la problemàtica de drets humans mostrada en el seu còmic. Si no hem fet l’activitat 8, mantenim un primer diàleg per identificar vulneracions de drets fonamentals causades pels prejudicis i estereotips que afecten la població immigrada de països empobrits. En aquest cas, podem plantejar un còmic en tres vinyetes: dues per mostrar la vulneració de drets i una per mostrar l’alternativa.
   • La vinyeta ha d’expressar alternatives que siguin respectuoses amb els drets humans de totes les persones que protagonitzen el seu còmic i que permetin superar els tractes discriminatoris que afecten les persones immigrades i refugiades.
   • Per inspirar-se, poden investigar iniciatives que es desenvolupen al propi entorn en defensa dels drets humans de les persones immigrades.
3. Exposem els còmics a l’aula i els comentem:

Quina discriminació permet superar aquesta alternativa?
Quin dret fonamental contribueix a defensar o a protegir?
Qui protagonitza aquesta alternativa?
Quin paper tenen les persones immigrades en aquesta alternativa?
Quin paper té la població autòctona?
Quin paper tenen les institucions públiques en aquesta iniciativa?
Quina seria la seva responsabilitat?
Quines serien les responsabilitats d’altres organitzacions, lucratives i no lucratives?
L’alternativa mostrada s’ha inspirat en alguna iniciativa real? Quina?

1. Revisem tots els materials que ha anat produint el grup en les activitats anteriors i que han quedat exposats a l’aula: Mapamundi de les migracions i còmics. Demanem que cada estudiant apunti tres problemes que apareixen en aquests materials sobre els que pensen que hauríem d’actuar com a ciutadans o ciutadanes, amb drets i deures socials. Per agilitzar la posada en comú, recomanem utilitzar un paper per problema.
2. Fem recompte dels problemes identificats i els enganxem en una pissarra, formant aquesta graella:
   
3. En gran grup, fem una pluja d’idees sobre què podríem fer per ajudar a resoldre aquests problemes. Es tracta d’un moment creatiu, així que és fonamental que no facin judicis ni qüestionin les idees, ni les pròpies ni les dels altres.
4. Organitzem el grup en equips de 4-5 persones i acordem un problema amb cada equip. En conjunt, intentem que hi hagi equips treballant en projectes els tres moments clau en defensa del dret a migrar: la sortida, l’arribada i la convivència.
5. Cada equip generarà un projecte propi en defensa del dret a migrar o del dret d’asil, al voltant del problema que volen afrontar. Per això, han de començar acordant la resposta a les següents preguntes. En aquesta fase, el/la docent passa pels grups, escolta les idees i revisa únicament que es tracti de respostes viables per al grup. El projecte ha de ser d’autoria de l’alumnat.
   • Contra quina vulneració del dret estan actuant?
   • A qui adreçaran la seva acció?
   • Quina responsabilitat tenen aquestes persones o organitzacions en la protecció del dret?
   • Què volen aconseguir amb el seu projecte?
   • Què necessitaran per aconseguir-ho?
6. Posem en comú els projectes editats. Cada equip exposa a la resta de la classe el projecte ideat. Identifiquem punts en comú entre els projectes i possibles aliances que es podrien establir entre ells: activitats que podrien fer en comú, recursos que podrien compartir, etc. Si es considera convenient, dos o més projectes poden convergir per esdevenir un de sol, generant un equip de treball més gran. Finalment, el grup pot compartir els projectes redefinits fent servir la fitxa de projecte.
7. Una vegada hagin ideat el seu projecte, és el moment de portar-lo a la pràctica. Per això, cal que elaborin un pla de treball per fer realitat el projecte. El seu pla de treball ha de detallar temps, tasca, persones implicades i recursos que necessitarà. També és important cercar aliances amb d’altres iniciatives: projectes d’altres equips, entitats de l’entorn, serveis especialitzats en el tema, etc.
8. En gran grup, compartim els projectes ideats i planificats. Per això, cada grup exposa en una paret la seva idea de projecte i el seu pla de treball. Comentem la viabilitat dels projectes. Una part important de l’acció per la transformació social és fer públiques les iniciatives. Conjuntament, revisem que cada projecte inclogui alguna acció de comunicació o difusió del projecte. Busquem aliances entre aquestes accions per incrementar l’impacte en la difusió dels projectes, la problemàtica que treballen i les alternatives que plantegen. Afegim les accions de comunicació definides al pla de treball de cada projecte.
9. Implementem el projecte. Cada equip genera registres visuals (fotografies, audiovisuals…) sobre l’activitat desenvolupada.
10. Posem en comú les experiències i valorem:

Com s’han sentit?
Què han descobert?
Quines dificultats han trobat per defensar el dret a migrar?
Aquest projecte pot tenir continuïtat?
Què caldria per fer sostenible la defensa de drets humans en el temps?

Us animem a enregistrar i difondre la vostra experiència educativa.
Eduquem per la justícia global!