Les organitzacions no governamentals (ONG) es caracteritzen per ser:

  • Entitats privades independents de qualsevol Govern i de qualsevol administració pública.
  • Tenen una estructura orgànica i unes responsabilitats legals predeterminades per la llei i s’ajusten a un marc legal que varia en funció de l’estat.
  • Es basen en el voluntariat, tot i que en les darreres dècades s’ha produït un procés de professionalització, especialment, a nivell tècnic.
  • Sense finalitats lucratives, procuren millorar alguns aspectes de les comunitats ja siguin locals, nacionals o internacionals.
  • Poden adoptar diferents personalitats jurídiques. Ens podem trobar amb fundacions, associacions, cooperatives,…

Segons alguns autors, la definició d’ONG també hauria d’incorporar la característica d’aquestes entitats d’articular un discurs alternatiu al governamental i a treballar en el canvi social, en la transformació social.

El panorama que conformen les ONGs és complex i heterogeni. Algunes de les més conegudes són Amnistia Internacional, Creu Roja, Save the Children, Cáritas, Greenpeace, Ajuda en Acció, Global Humanitària, Mans Unides o Metges Sense Fronteres. Però existeixen multitud d’ONGs de petites dimensions, que neixen en un barri o districte i que despleguen multitud de projectes de temàtiques diferents en espais geogràfics diversos.

També les àrees d’acció de les ONGs són molt diverses, i poden anar des de l’ajuda humanitària, passant per donar suport a la millora de l’educació en països perifèrics o a la situació de persones en risc d’exclusió social als països d’origen (Quart Món), fins al suport en temes de caire sanitari, de drets humans, sindical, mediambiental,…

En moltes ocasions, les ONG s’agrupen en federacions o confederacions. Això permet establir i reforçar -mitjançant la cooperació i la col·laboració- estratègies comunes, incrementar la comunicació i també fer una tasca com a grups de pressió en campanyes o temàtiques d’interès comú. A Catalunya, aquesta agrupació d’ONG és Lafede.cat. A nivell estatal  es pot trobar la CONGDE (Coordinadora d’ONGs pel Desenvolupament Espanya).

En els últims anys, les estratègies de les ONGs també s’han internacionalitzat i estan fent una acció d’incidència a les organitzacions internacionals. Com a mostra uns exemples:

  • Visualització de la societat civil. És habitual que en les conferències internacionals i reunions d’alt nivell d’organitzacions internacionals com el Banc Mundial o el FMI es realitzin fòrums de la societat civil en què la presència de les ONGs i altres entitats posa l’accent en el contrapunt al poder oficial-governamental.
  • Oposició a la repressió. Existeixen espais comuns d’intercanvi d’informació, col·laboració i cooperació entre ONGs i organitzacions internacionals, i en algunes ocasions s’han utilitzat aquests espais com a oportunitat mediàtica per comunicar situacions de repressió, opressió, violació dels drets humans,… Aquesta va ser la situació que es va donar l’any 2006, durant una reunió que mantenien els representants de l’FMI, amb governs i ONGs. Els representants d’aquestes últimes es van retirar com a protesta a la repressió que havien patit diversos defensors dels drets humans a Singapur.
  • Col·laboració internacional entre ONGs per incidir en temàtiques, legislacions,… Tot i que continua sent un dels reptes de les ONGs, s’han endegat campanyes internacionals en matèries tan sensibles com el comerç d’armes o el treball infantil, que han comptat amb la col·laboració d’ONGs internacionals, locals,…; que han tingut un fort efecte mediàtic, i que han aconseguit posar en l’agenda de les organitzacions internacionals aquestes temàtiques amb el resultat de protocols d’acció. En el cas del comerç d’armes, l’aprovació del Tractat pel control d’armes l’abril del 2013 ha estat la culminació de diferents esforços; entre ells, els realitzats per la campanya contra el comerç d’armes encapçalada per ONGs de defensa dels drets humans.