Els moviments socials es caracteritzen per ser molts i molt diversos. Diversos tant en les temàtiques que aborden com en la forma d’abordar-les, les seves ideologies, la forma d’organitzar-se, les estratègies per incidir en l’àmbit social i polític,… I tenen en comú que aspiren al canvi, a la transformació total o parcial d’allò establert, del que es coneix com a l’statu quo.

Si haguéssim de posar nom als moviments socials, mencionaríem el moviment obrer, el moviment feminista, el pacifista… Alguns dels moviments socials, especialment l’obrer i el sufragista (precursor del moviment feminista), tenen les seves arrels i orígens al segle XIX i es consideren com a moviments socials clàssics.

L’eclosió dels moviments socials, però, es dóna al segle XX, i especialment a la dècada dels setanta. En aquesta dècada apareixen i es desenvolupen els moviments ecologista, feminista, pacifista, antiracista, antinuclear, pels drets civils… I amb ells apareix el concepte de Nou Moviment Social. A finals del segle XX i principi del segle XXI es desenvolupen més tipologies de nous moviments socials, molts d’ells amb un clar contingut antisistema i altersistema. Exemples d’aquests moviments són el 15-M, el fòrum social mundial, ATTAC,…

Geogràficament, també trobem especificitats en els moviments socials. Aquest seria el cas dels moviments camperols amb molta presència a Amèrica Llatina. De fet, el més conegut d’aquests moviments és el MST (Moviment dels Sense Terra) de Brasil que posa sobre la taula la discussió entorn a la propietat de la terra, la distribució de la terra al Brasil i el dret a cultivar i treballar la terra. En altres espais, com Mèxic o Guatemala, el moviment de pobles indígenes planteja i reclama el respecte pels seus drets.

A l’Àfrica els moviments socials contra la pobresa o contra les polítiques econòmiques imposades per les organitzacions financeres internacionals (Banc Mundial o Fons Monetari Internacional), els moviments independentistes i pels drets polítics i de les dones han estat molt importants. Són fites dels moviments socials a l’Àfrica l’anomenada Primavera Àrab i les revoltes socials a Nigèria, Moçambic o Burkina Faso per l’increment dels preus dels aliments.  Per la seva banda, a l’Àsia els moviments mediambientals estan adquirint molta força, així com els moviments socials que clamen per la democràcia o que lluiten contra les polítiques energètiques i d’aliments. Són interessants els moviments de base que s’articulen en zones com Aceh (Indonèsia) o Timor de l’Est, on hi ha hagut un important aterratge d’ONGs i organitzacions internacionals per donar suport al desenvolupament. Aquests moviments, principalment de dones, reclamen major protagonisme en les decisions que es prenen i que les afecten directament.

Hi ha nombroses definicions de moviments socials i de nous moviments socials. Podem trobar definicions com la de Sztomka, que diu “entenem per moviments socials els col·lectius vagament organitzats que actuen de forma conjunta i de manera no institucionalitzada amb la finalitat de contribuir al canvi en la seva societat”, o com la de Anthony Giddens, més conservadora, que defineix moviment social com aquell “intent col·lectiu de lluitar per un interès comú o de garantir que s’arriba a un objectiu compartit, mitjançant una acció col·lectiva que té lloc al marge de l’esfera de les institucions establertes”.

Quines són les característiques dels moviments socials?

  • En quant al tipus d’estructura organitzativa, tenen un caràcter informal. És a dir, no estan constituïts com a organitzacions, no tenen caràcter jurídic,…
  • En quant a la seva permanència, són diversos. Hi ha moviments socials que són permanents en el temps, com el moviment obrer, i altres que no es plantegen la seva durada.
  • Que porten a terme accions de mobilització social. Aquesta mobilització social és necessària per transformar i impulsar el canvi que els moviments socials demanen. Amb la mobilització social s’evidencia el conflicte entre la situació actual (la que es vol canviar) i la desitjada, i s’articulen les estratègies d’incidència política i social que portarà a terme el moviment.

Una de les tipologies de moviments socials més clares, la realitzada per Alberto Melucci (citada en el Manual de Ciència Política, Alianza Editorial) diferencia els moviments socials en funció de les finalitats o objectius del moviment, i distingeix entre:

  • Moviments reivindicatius: tenen com a objectiu que canviïn les normes i les formes en què es reparteixen els recursos econòmics, socials,…
  • Moviments polítics: tenen com a objectiu el sistema polític i, específicament, volen canviar com es participa políticament i també com s’accedeix a la participació política. La seva idea és que accedint i canviant la forma de participar políticament, es canviarà també l’equilibri de forces
  • Moviments de classe: aspiren a la reorganització diferent dels àmbits social, polític i econòmic (amb un canvi del sistema productiu). Tot això implicarà un canvi en les relacions de classe. Típicament les relacions de classe impliquen un enfrontament entre la classe dominant /capitalista (que té la propietat dels mitjans de producció) i la classe obrera.

La globalització i l’accés generalitzat a les tecnologies de la comunicació (especialment, internet i els telèfons mòbils d’última generació) han obert nous escenaris per a l’acció col·lectiva, han permès l’expansió i intercanvi d’informació, la coordinació d’accions globals i locals,… Exemples de l’impacte de la globalització en l’acció i difusió dels moviments socials són el moviment zapatista (el 1994), el 15-M (l’any 2011) o la primavera àrab (el 2013).

Més informació: