La recerca acostuma a associar-se amb el desenvolupament de coneixements, però investigar és una vivència carregada d’aprenentatges de tot tipus.

Aquest vídeo mostra una dinàmica d’autoavaluació en què estudiants expliquen els aprenentatges de ciutadania global que els ha aportat el treball de recerca de batxillerat.

Agraïm als i les estudiants que hagin compartit les seves experiències i reflexions.

>> Descarrega una infografia sobre la dinàmica (PDF) <<

La gravació del vídeo es va dur a terme en una trobada de 2 hores amb estudiants de batxillerat, per reflexionar sobre com havia contribuït la investigació a la seva formació en ciutadania global. La dinàmica de la sessió pot servir com a activitat d’autoavaluació i exercici de metacognició (presa de consciència sobre el propi procés d’aprenentatge).

Per a la conducció de la dinàmica es va servir aquesta presentació de diapositives.

1. Presentació de la pròpia investigació i associació de paraules

  • Abans de la trobada, cada estudiant elabora un pòster de la seva recerca, que informa gràficament del títol, objectiu, metodologia i resultats principals. Els pòsters es pengen a la paret.
  • Cada estudiant escull les paraules que tenen relació amb la seva investigació i les penja al voltant del seu pòster.
  • Per torns, davant del pòster, cada estudiant presenta la seva investigació i explica per què ha escollit aquelles paraules.

2. Baròmetre d’aprenentatges

En una pantalla es projecten, una a una, diferents afirmacions sobre els aprenentatges que ha pogut aportar el treball de recerca.

Els i les estudiants es posen en fila, un darrere l’altre, al centre de l’aula, mirant la presentació que s’està projectant.

Es projecta i llegeix en veu alta un dels enunciats i, des de la fila central que han format, cada estudiant es desplaça lateralment, cap a l’esquerra o cap a la dreta, segons si està d’acord o en desacord amb el que es planteja. En relació amb la fila central, es mouran més o menys cap als extrems segons el grau d’acord o de desacord amb l’afirmació. Les parets laterals de la sala indiquen un grau extrem d’acord/desacord.

Un cop escollida la seva posició, cada estudiant explica per què s’ha col·locat allà.

La persona que facilita l’activitat pot introduir preguntes per clarificar, ampliar o aprofundir en la valoració de l’alumnat, però sense jutjar ni el seu posicionament ni els seus arguments.

Abans de projectar la següent afirmació, els i les estudiants tornaran a col·locar-se en fila al centre de l’aula.

3. Què els diries a futurs estudiants? Investigar és…

Cada estudiant sosté un cabdell de fil de diferent color. Sense un ordre concret, cada persona expressa en veu alta què els diria a futurs estudiants investigadors, completant la frase “Investigar és…”. Les persones que estan d’acord amb aquella frase recullen el cabdell, passant a sostenir part del seu fil.

Cada estudiant realitza tantes aportacions com consideri oportú i sosté els fils de totes les afirmacions que comparteix. Es dóna forma, així, a la gran quantitat d’aprenentatges compartits amb la resta del grup des d’experiències d’investigació diverses.

Respecte

Al llarg de tota l’activitat és important mantenir un clima de confiança en què cada estudiant pugui expressar-se sense sentir-se jutjat/da. Les intervencions de la persona que facilita l’activitat són per exposar consignes (deixant que siguin interpretades pel grup) i introduir preguntes que clarifiquin, ampliïn o aprofundeixin en la valoració de l’alumnat, des del respecte a les seves opinions.

Grups reduïts

Aquesta és una dinàmica adequada per a grups reduïts d’un màxim de 10 persones. Per exemple, pot programar-se com a activitat en l’última sessió de tutoria per part d’un/a docent que hagi acompanyat 5 treballs de recerca individuals.

A 4t d’ESO, freqüentment s’organitza la classe en equips de treball que desenvolupen diferents projectes d’investigació en petit grup, En aquest cas, pot proposar-se a cada equip de treball que consensuï el seu posicionament sobre cada afirmació i siguin persones diferents del grup els qui facin de portaveu per a cada enunciat del baròmetre.

També es pot optar per reduir el nombre d’afirmacions del baròmetre. De fet, convindria que els enunciats del baròmetre corresponguessin als criteris d’avaluació del centre, en els quals s’han integrat les capacitats necessàries per a l’exercici de la ciutadania global.

Activitat diagnòstica del centre

Com a activitat d’avaluació final, les reflexions de l’alumnat resulten molt interessants per identificar necessitats de millora o incidència educativa del centre.

Per a l’exercici de presentació, els aprenentatges s’imprimeixen en cartolines de diferents colors (segons la forma de la fulla) que els diferencien en funció de si es refereixen a l’àmbit cognitiu, socioafectiu o conductual. Al final de l’activitat pot fer-se una foto del resultat (les fulles triades per l’alumnat) per observar i reflexionar sobre quin tipus d’aprenentatges està promovent el treball de recerca.

Durant l’activitat, el grup no rep gaires explicacions, més enllà dels enunciats que apareixen en les diapositives (consignes). La interpretació que l’alumnat faci sobre cada terme i cada afirmació pot ser molt diferent. ¿Difereix en excés de l’aprenentatge pretès pel centre? ¿Emergeixen contravalors o nocions equivocades sobre els conceptes? Aquestes divergències entre el que es pretenia i el que s’ha aconseguit ajuden a identificar elements de millora en l’acció tutorial. També poden ser la base de futurs projectes educatius.

left right