Article 13
- Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat.
- Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.
Article 14
- En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se’n.
- Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per delictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides.
Font: Declaració Universal dels Drets Humans (ONU)
Migrar consisteix en traslladar-se d’una regió a un altra, per residir-hi de forma temporal o permanent.
Aquests desplaçaments poden ser:
- voluntaris, per motius de treball, estudis, família, a la cerca de nous horitzons…;
- forçats, com en el cas dels desplaçaments causats per la guerra, la persecució, la tracta de persones, la degradació ambiental i situacions de vulneració extrema dels drets humans.
Les migracions intercontinentals són constants a la història humana i han donat lloc a l’espècie, les cultures i els països del present. D’altra banda, en l’actualitat, perviuen pobles nòmades que veuen amenaçada per les fronteres dels Estats la seva forma de vida adaptada a l’ecosistema.
L’accés al dret a migrar és un dels principals signes de la desigualtat mundial imperant: mentre que la població dels països enriquits disposa d’opcions per entrar a d’altres països i establir-s’hi legalment, la majoria de la població mundial veu denegada l’entrada per vies legals a països ben posicionats a l’índex de desenvolupament humà.
La inexistència de vies segures per exercir el dret a migrar i el dret d’asil exposa les persones a les violències de la migració irregular, amb situacions extremes com les tortures, l’esclavitud i tràfic de persones, l’explotació laboral, les morts en el trànsit, així com l’empresonament, deportació sense garanties i negació de drets fonamentals a la nova població de residència i treball.
Persones refugiades
El Dret Internacional atorga una protecció especial a les persones refugiades, que la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats (1951) defineix com aquella persona que “té temors fonamentats de ser perseguida per motius de […] raça, religió, nacionalitat, pertinència a determinat grup social, o opinions polítiques, [que] es troba fora del país de la seva nacionalitat i [que] no pot o no vol acollir-se a la protecció d’aquell país, o tornar-hi a causa d’aquests temors”.
Són els Estats sobirans qui atorguen l’Estatut de refugiat i faciliten les mesures d’accés als drets que comporta. Actualment, l’accés al dret a migrar i el dret d’asil es troba condicionat per interessos de política interna i externa, que estan suposant importants retrocessos en la protecció del dret a migrar, el dret d’asil i, conseqüentment, el concepte mateix de drets humans.
Agenda 2030
L’ODS10 de l’Agenda 2030 expressa el compromís polític dels 193 Estats integrants de les Nacions Unides amb el dret a migrar. Tanmateix, la seva formulació s’està fent servir per justificar polítiques negacionistes del dret.
10.7 Facilitar la migració i la mobilitat ordenades, segures, regulars i responsables de les persones, fins i tot mitjançant l’aplicació de polítiques migratòries planificades i ben gestionades.
