L’educació per a la pau ha estat impulsada pel moviment pacifista i l’àmbit acadèmic de la investigació per la pau. La seva atenció s’ha centrat en el conflicte com a fenomen inevitable i positiu, i en les respostes alternatives a la violència davant els xocs d’interessos en l’àmbit internacional, interpersonal o intergrupal. A més d’aquesta educació en i per al conflicte (Cascón), l’educació per a la pau manté dos eixos principals de treball:
- El reconeixement, qüestionament i rebuig de la violència en totes les seves manifestacions: directa, estructural i simbòlica.
- La capacitació en la no-violència, un conjunt d’habilitats personals i estratègies col·lectives que permeten enfrontar-se a la violència per disminuir-la i eradicar-la.
“Els moviments no-violents europeus sempre han utilitzat el terme no-violència com una sola paraula. La raó principal és la d’explicitar amb total claredat que l‘opció no-violenta no suposa una mera negació de la violència directa, sinó un projecte positiu de transformació radical de la societat i de nosaltres mateixos. L’objectiu fonamental serà acabar amb la denominada violència estructural fent de la coherència entre fins i mitjans un dels seus elements fonamentals” (Cascón). La no-violència suposa alhora un estil de vida i una estratègia de lluita, de manera que el seu potencial per al currículum per competències és immens.
El conjunt de coneixements, habilitats, valors i actituds que possibiliten la pau reben el nom de cultura de pau.
|
Sabers culturals cap a la pau |
||
| Assertivitat
Autenticitat Confiança Consens Convivència Cooperació Coresponsabilitat Creativitat |
Democràcia
Diàleg Dignitat Drets humans Emancipació Empatia Equitat Pluralitat |
Inconformisme
Intel·ligència emocional No-violència Pensament crític Proactivitat Prosocialitat Resolució de conflictes Sostenibilitat |
“L’ECP [Educació per a la Cultura de Pau] pretén contribuir a la construcció d’un Nou Ordre Internacional basat en un concepte de pau positiva, de manera que les relacions en qualsevol nivell (individual, social, nacional i internacional) tinguin com a resultat la solució no-violenta dels conflictes i la justícia social. En la concepció de pau intervenen tres principis de reconstrucció social essencials: a) Principi de Dignitat (Drets Humans/Democràcia); b) Principi de Solidaritat (Desenvolupament sostingut i respecte del medi ambient); c) Principi de Seguretat (Desarmament)” (Tuvilla, 2004).