L’economia solidària és una alternativa al model de producció, distribució i consum capitalista. Aquest últim privilegia únicament el màxim nivell de beneficis econòmics, deixant de banda elements vitals com la sobirania alimentària, el comerç just, la sostenibilitat mediambiental de la producció,…

L’economia solidària implica una nova forma d’organització de la producció, però també implica una nova forma d’organització de la societat i de la relació societat-procés productiu en base a valors com la justícia, l’equitat, la solidaritat i la cooperació. L’economia solidària també es caracteritza per la incorporació de la democràcia i la participació en el processos de presa de decisions.

Però l’economia solidària és també una resposta viable al sistema capitalista i una forma de viure, tal com es recull a la Carta de l’Economia Solidària.

L’economia solidària adopta la forma de cooperatives i altres formes jurídiques “socials”. A Espanya, i organitzades al voltant de la REAS (Red de Redes de la Economía Alternativa y Solidaria), hi ha més de 200 entitats que en formen part. Les activitats que realitzen les empreses d’economia solidària són diverses, aquí se n’esmenten només una petita part: reciclatge i recuperació; microcrèdits per a l’autoocupació; missatgeria en bicicleta; tallers ocupacionals; activitats agrícoles i ramaderes; educació ambiental; formació i assessorament orientat a la recerca de feina per a persones en risc d’exclusió social; comerç i consum (botigues de comerç just, cooperatives de consum i distribució de productes ecològics); empreses de càtering;…

Les entitats de l’economia solidària estan contribuint a la transformació social mitjançant la seva acció diària, l’elecció diària d’una forma de consum que s’orienta cap a una economia sostenible des del punt de vista econòmic, social i productiu. En resum, l’economia social és una aposta per una economia a la mida i servei de les persones.

El context de la crisi econòmica que afecta el nostre territori des del 2008 està contribuint al desenvolupament de diferents iniciatives lligades a l’economia solidària; bàsicament perquè l’economia solidària proposa una nova forma de consum i producció però també inclou una forma alternativa als diners. Es tracta de la moneda social. La moneda social és una iniciativa que pretén substituir l’intercanvi de productes i serveis basats en els diners (euros, en el cas de la zona euro) per una moneda social, que no té validesa en el mercat, però sí en la comunitat. A Catalunya hi ha diferents experiències amb la moneda social. Aquí recollirem la de l’Ecosol.

L’experiència de l’Ecosol és interessant en la mesura en què s’articula una única moneda social en contexts geogràfics diferents (Madrid i Barcelona), amb un mateix valor. Abans de començar a parlar de l’Ecosol, com funciona i si és viable o no la implantació de la moneda social, és important considerar que la moneda social es planteja com un instrument per a les persones. En aquest sentit, la moneda social no és una finalitat per ella mateixa, ni tampoc és una finalitat acaparar-ne el màxim possible o invertir-la per després obtenir més “rendibilitat” i acumular-ne més.

L’objectiu de la moneda social és que les persones puguin adquirir allò que necessiten, sense elements d’especulació. Tot plegat respon a la necessitat que existeixi una economia real. És a dir, mentre existeixin persones (amb coneixements, habilitats,…) i coses, hi ha possibilitats d’intercanviar. I, en aquest escenari, els diners (euros, dòlars,…) no són necessaris.

Amb la moneda social (que no té un reconeixement oficial), les persones poden adquirir roba, aliments,…; les empreses i professionals poden intercanviar serveis i productes,… Però com s’accedeix a aquesta moneda? Quin valor té? Com es regula? En principi, el mercat Ecosol es crea amb la mentalitat de construir una comunitat de crèdit mutu sense interessos. La idea és reforçar l’economia i iniciatives locals. En aquesta comunitat hi participen entitats, empreses, professionals i persones físiques. L’Ecosol s’ha estructurat com una moneda virtual i només s’emet moneda i s’intercanvia “paper físic” en les Fires anuals que es realitzen. Com a consumidores finals, les persones poden intercanviar Ecosol amb un valor en relació a l’euro de 10 euros – 11 ecosols.

Altres iniciatives d’intercanvi no econòmic s‘articulen a partir dels bancs de temps i del troc. Els bancs de temps tenen les seves pròpies formes d’organitzar i articular l’intercanvi de coneixements i serveis.

Hi ha iniciatives que han demostrat la viabilitat de la moneda social com a element de dinamització del mercat de consum local. Els exemples que més criden l’atenció són el Wir suís i el Chiemgauer alemany.

L’economia solidària representa un repte i una alternativa. Les diverses modalitats en què aquesta economia solidària pot transformar-se i donar resposta a les situacions de milers de ciutadans són la seva principal riquesa.

Més informació:

Recursos