En la seva Estratègia i Pla d’Acció sobre el discurs de l’odi (2020), les Nacions Unides l’entenen com:
Qualsevol tipus de comunicació oral, escrita o conductual, que atempti o utilitzi un llenguatge pejoratiu o discriminatori en referència a una persona o a un grup per raó de qui és, és a dir, per la seva religió, ètnia, nacionalitat, raça, color, descendència, gènere o un altre factor d’identitat.
Les Nacions Unides afegeixen que aquesta comunicació «sovint està arrelada en i genera intolerància i odi i, en determinats contextos, pot ser degradant i divisora».
En la seva recomanació de política general número 15 (Consell d’Europa, 2016), la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI, per les seves sigles en anglès) defineix el discurs d’odi com:
L’ús d’una o més formes d’expressió particulars – és a dir, la defensa, la promoció o la incitació a la denigració, l’odi o la vilipendiació d’una persona o grup de persones, així com qualsevol assetjament, insult, estereotipació negativa, estigmatització o amenaça d’aquesta persona o persones i qualsevol justificació de totes aquestes formes d’expressió – que es basa en una llista no exhaustiva de característiques o estatus personal que inclogui “raça”, color, llengua, religió o creences, nacionalitat o origen nacional o ètnic, així com descendència, edat, discapacitat, sexe, gènere, identitat de gènere i orientació sexual.
Agenda 2030
El setembre de 2015, les Nacions Unides van adoptar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que estableix 17 objectius (ODS) per eradicar la pobresa, protegir el planeta i avançar en la protecció dels drets humans de totes les persones arreu del món.
L’ODS 10 s’adreça a la reducció de les desigualtats i, entre les seves metes, inclou:
10.2 D’aquí al 2030, potenciar i promoure la inclusió social, econòmica i política de totes les persones, independentment de la seva edat, sexe, discapacitat, raça, ètnia, origen, religió o situació econòmica o una altra condició.
En el seu informe ‘COVID-19 i Drets Humans‘ (2020), l’ONU alerta que «la inestabilitat i la por que engendra la pandèmia estan agreujant les preocupacions existents en matèria de drets humans, com ara la discriminació contra determinats grups, el discurs d’odi, la xenofòbia, els atacs i els retorns forçats de persones refugiades i sol·licitants d’asil, el maltractament a les persones migrants i la violència sexual i de gènere, així com l’accés limitat a la salut i els drets sexuals i reproductius».
En aquest sentit, en resposta a les tendències de creixent xenofòbia, racisme i intolerància, misogínia violenta, antisemitisme i odi antimusulmà arreu del món, el juny de 2020 es va llançar l”Estratègia i el Pla d’Acció de les Nacions Unides sobre el discurs de l’odi’ (2020), la qual reconeix que, durant els últims 75 anys, el discurs de l’odi ha estat un precursor de crims atroços, inclòs el genocidi, des de Ruanda fins a Bòsnia i Cambodja.
En la mateixa línia, l’espai de trobada entre entitats i col·lectius Futuro en común llença la campanya ‘El odio no es inocente‘, amb què alerta que el discurs d’odi té greus conseqüències per a les persones que en són objecte i per a la societat en conjunt, i que els discursos d’odi són l’avantsala dels delictes d’odi. En aquest sentit, la campanya fa una crida a la responsabilitat de les i dels personatges públics (partits, representants polítics, mitjans de comunicació, creadors d’opinió…) en l’emissió i la generació de missatges d’odi, i subratlla que la ciutadania pot contribuir a desemmascarar els missatges que difonen mentides i prejudicis.