Els drets humans són aquell conjunt de drets que tenim les persones independentment del lloc d’origen, raça, gènere, sexe, creença religiosa, orientació sexual,… Aquests drets estan recopilats a la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) de 1948. Però existeix tota una legislació internacional i estatal que té com a objectiu definir els drets humans i establir els mecanismes per a la seva protecció i per tant, establir els mecanismes perquè tots/es en puguem gaudir.

Els drets humans tenen una sèrie de característiques que són les següents:

  •  Inalienables: Les persones tenim drets i ningú (ni persona, ni institució, ni organització, ni estat,…) els pot anul·lar, eliminar, reduir, mercadejar o menystenir. Una persona tampoc pot renunciar als seus drets humans fonamentals.
  •  Inherents: Les persones, pel fet de ser persones, ja tenim aquests drets; són part de nosaltres.
  •  Universals: Són propis de totes les persones, en qualsevol lloc del món, independentment de la seva raça, sexe, llengua, religió, nacionalitat, capacitat econòmica, etc.
  • Limitats: Els drets d’una persona estan limitats i aquest límit són els drets de les altres persones.
  • Inviolables: Si entenem que els drets humans són inherents a la persona, qualsevol persona, estat, organització, … que vulneri o posi en perill l’exercici de qualsevol d’aquests drets està cometent un acte injust, que pot ser penat per la llei.
  • Indivisibles i interdependents: El fet que un dret sigui vulnerat implicarà tard o d’hora la vulneració d’altres drets. Però la interdependència és com una carretera de dos sentits, de forma que la protecció i promoció d’un dret humà implica la promoció i protecció d’altres drets.
  • Exigibles: Una persona pot exigir l’efectiu compliment dels seus drets humans.

La vulneració dels drets humans persisteix a molts llocs del món i comença a tenir trets dramàtics en el “primer món”, especialment amb l’arribada de la crisi i l’aplicació de les polítiques públiques de contenció de la despesa pública i liberalització/privatització de sectors clau com la sanitat.  Aquesta situació la recull la premsa i és denunciada per les organitzacions de defensa dels drets humans.

Les raons que expliquen la vulneració dels drets humans són complexes i s’estan articulant conceptes i accions per millorar la situació dels drets humans; en aquest sentit, el concepte de “ciutadania global” entesa des del seu vessant transformador en seria un exemple.

Però per defensar quelcom primer s’ha de conèixer. Així doncs, anem a conèixer quins són els nostres drets humans.

Durant els segles XVIII i XIX s’havien fet alguns avenços en el reconeixements de drets però aquests no eren universals (implicaven només els ciutadans homes) i protegien aspectes concrets com la propietat privada o el dret a vot.  La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 és un punt culminant en el reconeixement de drets de totes les persones. Tot i que els drets es consideren interdependents i indivisibles, de forma habitual, es classifica els drets en tres tipologies: els drets civils i polítics; els drets econòmics, socials i culturals, i els drets de tercera generació, drets dels pobles o de la solidaritat.

Els drets civils i polítics prioritzen i consideren a la persona com titular d’aquests drets i llibertats. Una de les principals premisses és la no interferència de l’Estat. Són drets civils i polítics:

  • el dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat
  • el dret a no ser sotmès a esclavitud
  • el dret a no ser sotmès a tortures ni tracte cruel
  • el dret al reconeixement de la personalitat jurídica
  • el dret a la tutela judicial efectiva
  • el dret a no ser arbitràriament detingut ni desterrat
  • el dret a una justícia imparcial, i independent
  • el dret a la presumpció d’innocència
  • el dret a la protecció de la vida privada, família,domicili i correspondència
  • el dret a circular lliurement (fins i tot a entrar i sortir) d’un territori
  • el dret a una nacionalitat
  • el dret al matrimoni i a la família
  • el dret a la propietat
  • el dret a la llibertat de pensament, consciència i religió
  • el dret a la llibertat d’opinió i expressió
  • el dret a la llibertat de reunió i d’associació
  • el dret a la participació política

Aquests drets pivoten entorn al valor de la llibertat de la persona i s’orienten cap a la seva protecció i potenciació com ciutadà actiu i implicat en la comunitat.

Aquests drets poden ser suspesos en casos molt excepcionals. En el cas de l’Estat espanyol, la Constitució Espanyola a l‘article 55 estableix que en virtut de la declaració de l’estat d’excepció o de setge es podran suspendre els següents drets:

  • dret a la llibertat i a la seguretat: article 17
  • dret a la inviolabilitat del domicili: article 18.2
  • dret al secret de les comunicacions: article 18.3
  • dret a la lliure circulació pel territori de l’estat: article 19
  • dret a la llibertat d’opinió i expressió: article 20.1.a
  • dret d’informació: article 20.1.d
  • dret de reunió i manifestació: article 21
  • dret de vaga i a l’adopció de mesures de conflicte col·lectiu: article 28.2 i 37.2

Els drets econòmics, socials i culturals, també coneguts com a DESC, emmarquen a l’individu en un context social, cultural i econòmic que no és tingut en compte pels drets civils i polítics. Si els drets civils i polítics responen al fet de garantir la llibertat, els DESC s’orienten a promocionar i garantir la igualtat.

En el cas dels DESC, la titularitat del dret és també individual. Tot i que a la legislació internacional es reafirma la interdependència i universalitat dels drets humans, els DESC són els que tenen una major desprotecció legal. En el cas espanyol, per exemple, els DESC no tenen el mateix rang de protecció que els drets civils i polítics.

Els DESC reconeguts a la DUDH són:

  • Dret a la seguretat social i a la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals (indispensables per a la dignitat i el lliure desenvolupament de la personalitat)
  • Dret al treball (inclou igualtat salarial, remuneració equitativa i satisfactòria, dret a constituir sindicats)
  • Dret al descans i a l’oci (límits a la jornada laboral i dret a vacances pagades)
  • Dret a un nivell de vida digne (inclou dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o falta de mitjans de subsistència)
  • Dret a la seguretat social
  • Dret a l’educació
  • El dret a participar en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar en el progrés científic i en els seus beneficis
  • El dret a un ordre social i internacional que possibiliti l’efectivitat dels drets i llibertats de la DUDH

Els drets de tercera generació, drets dels pobles o de la solidaritat no estan explícitament formulats a la DUDH, però s’han anant conformant i inclouen:

  • El dret al desenvolupament
  • El dret a un medi ambient sa
  • El dret a la pau

Recursos

  • Terminologia dels drets humans (TERMCAT). Diccionari de termes relacionats amb l’esfera dels drets humans. Aplega els principals drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals, així com els drets col·lectius i les llibertats fonamentals de les persones. També inclou algunes violacions greus dels drets humans.
  • UNTERM (ONU). Base de dades terminològica de les Nacions Unides que proporciona la terminologia i la nomenclatura en les matèries pertinents per a la seva tasca.

Recursos didàctics externs