El sistema educatiu s’insereix en un sistema social condicionat per la globalització, de manera que, per donar compliment al seu ordenament jurídic, aquesta dimensió global s’ha de traslladar a la legislació educativa i desplegar-se en la programació dels centres. Aquest apartat recull la normativa local, nacional i internacional, que estableix l’obligació del sistema de garantir el dret a l’educació en drets humans i ciutadania global.

Nacions Unides

Com a membre de les Nacions Unides, Espanya ha ratificat tractats internacionals que estableixen aquest dret, obligant-se al seu compliment.

El Preàmbul de la Declaració Universal dels Drets Humans afirma que “tots els pobles i nacions han d’esforçar-se per tal que, tant els individus com les institucions, inspirant-s’hi constantment, promoguin, mitjançant l’ensenyament i l’educació, el respecte a aquests drets i llibertats“. L’article 26 estableix el dret a l’educació i, en concret, l’article 26.2 diu:

“L’educació tindrà per objecte el desenvolupament ple de la personalitat humana i l’enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; afavorirà la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i tots els grups ètnics o religiosos, i promourà el desenvolupament de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau”.

Aquest dret es trasllada al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (article 13.1)

“Els Estats part en aquest Pacte reconeixen el dret de tota persona a l’educació. Convenen que l’educació s’ha d’orientar cap al desenvolupament ple de la personalitat humana i del sentit de la seva dignitat, i ha d’enfortir el respecte pels drets humans i les llibertats fonamentals. Convenen així mateix que l’educació ha de capacitar totes les persones per participar efectivament en una societat lliure, afavorir la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i entre tots els grups racials, ètnics o religiosos, i promoure les activitats de les Nacions Unides a favor del manteniment de la pau”.

La Convenció sobre els Drets de la Infància (article 29) especifica:

“1. Els Estats membres convenen que l’educació del nen haurà d’estar encaminada a:

a) Desenvolupar la personalitat, les aptituds i la capacitat mental i física del nen fins al màxim de les possibilitats;

b) Inculcar al nen el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals i dels principis consagrats a la Carta de les Nacions Unides;

c) Inculcar al nen el respecte dels seus pares, de la pròpia identitat cultural, del seu idioma i els seus valors, dels valors nacionals del país on viu, del país que sigui originari i de les civilitzacions diferents de la seva;

d) Preparar el nen per assumir una vida responsable en una societat lliure, amb esperit de comprensió, pau, tolerància, igualtat dels sexes i amistat entre tots els pobles, grups ètnics, nacionals i religiosos i persones d’origen indígena;

e) Inculcar el nen el respecte del medi ambient natural.

2. Res del que disposa aquest article o l’article 28 s’interpretarà com una restricció de la llibertat dels particulars i de les entitats per establir i dirigir institucions d’ensenyament, a condició que es respectin els principis enunciats al paràgraf 1 del present article i que l’educació impartida en aquestes institucions s’ajusti a les normes mínimes que prescrigui l’Estat”.

La Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona dedica l’article 10 a l’educació per a la igualtat entre homes i dones, mentre que altres tractats detallen l’obligació de formació dels i les professionals que han de vetllar pel compliment dels drets humans.

A nivell polític, l’Agenda 2030 de desenvolupament sostenible dedica la meta 4.7. a aquest àmbit educatiu.

Unió Europea

El 2010, el Consell Europeu adopta la Carta del Consell Europeu sobre Educació per a la Ciutadania Democràtica i l’Educació en els Drets Humans, especificant que:

“Aquesta Carta fa referència a l’educació per a la ciutadania democràtica i a l’educació en els drets humans tal com es defineix a l’apartat 2. No s’ocupa explícitament d’àrees relacionades, com l’educació intercultural, l’educació per a la igualtat, l’educació per al desenvolupament sostenible i l’educació per a la pau, excepte en aquelles que se solapen i interactuen amb l’educació per a la ciutadania democràtica i els drets humans.

(…)

b. “L’educació en els drets humans” és l’educació, la formació, la sensibilització, la informació i les pràctiques i activitats que tenen com a objectiu equipar els seus destinataris amb coneixements i habilitats perquè comprenguin i desenvolupin les seves actituds i comportaments, perquè puguin contribuir a la construcció i la defensa d’una cultura universal dels drets humans a la societat, amb vista a la promoció i protecció d’aquests i de les llibertats fonamentals“.

Com a objectius i principis detalla:

“f. Un element essencial de tota educació per a la ciutadania democràtica i l’educació en els drets humans és la promoció de la cohesió social i el diàleg intercultural i la valoració de la diversitat i la igualtat, inclosa la igualtat de gènere; per a aquest fi, és essencial desenvolupar coneixements i habilitats personals i socials i la comprensió que reduir els conflictes, augmentar el reconeixement i la comprensió de les diferències entre creences i grups ètnics, reforça el respecte mutu de la dignitat humana i els valors compartits, fomentant el diàleg i promovent la no-violència en la resolució dels problemes i les controvèrsies.

g. Un dels objectius fonamentals de totes les activitats d’educació per a la ciutadania democràtica i l’educació en els drets humans no només és equipar els alumnes amb coneixements, significats i habilitats, sinó també empoderar-los perquè estiguin a punt per actuar en la defensa de la societat i la promoció dels drets humans, la democràcia i l’imperi de la llei”.

La secció III exposa les polítiques que han de fer efectiva aquesta educació, entre les quals:

  • Incloure-la en els programes d’educació formal a preescolar, primària i secundària, així com a l’educació general i la formació professional, amb les actualitzacions que resultin pertinents.
  • Incloure-la a les institucions d’educació superior i, en concret, per a les persones futures professionals de l’educació.
  • Fomentar “la governabilitat democràtica a totes les institucions educatives (…) com a mitjà pràctic d’aprenentatge i vivència de la democràcia i del respecte als drets humans. (…) la participació activa dels estudiants, del personal docent i de les parts interessades, inclosos els pares, en la gestió de les institucions educatives.
  • Proporcionar formació al professorat i a la resta d’agents educatius.
  • Incorporar les ONG i organitzacions juvenils, especialment en l’àmbit de l’educació no formal.
  • Difondre-la als mitjans de comunicació i la població en general.
  • Desenvolupar criteris d’avaluació participativa sobre l’eficàcia dels programes.
  • Promoure la investigació sobre aquest àmbit, que ajudi a millorar les pràctiques dels seus agents, i compartir-ne els resultats.
  • Adoptar enfocaments i mètodes per aprendre a conviure “en una societat democràtica i multicultural i promoure la capacitació dels alumnes perquè adquireixin els coneixements i habilitats per promoure la cohesió social, la valoració positiva de la diversitat i la igualtat, la valoració positiva de les diferències, especialment entre diferents religions i grups ètnics, i la resolució no violenta de desacords i conflictes amb el respecte als drets de l’altre, així com la lluita contra totes les formes de discriminació i violència, especialment la intimidació i l’assetjament”.

La Recomanació del Consell de la UE de 22 de maig de 2018 relativa a les competències clau per a l’aprenentatge permanent s’alinea amb la meta 4.7 de l’Agenda 2030 i inclou, específicament, la competència ciutadana:

“La competència ciutadana és l’habilitat d’actuar com a ciutadans responsables i participar plenament a la vida social i cívica, basant-se en la comprensió dels conceptes i les estructures socials, econòmiques, jurífiques i polítiques, així com la sostenibilitat i els esdeveniments mundials.

(…)

El respecte dels drets humans com a base de la democràcia és el fonament d’una actitud responsable i constructiva. La participació constructiva implica la disposició a participar en la presa de decisions democràtica a tots els nivells i en totes les activitats cíviques. Això inclou el suport a la diversitat social i cultural, la igualtat de gènere i la cohesió social, estils de vida sostenibles, foment de la cultura de la pau i la no-violència, així com la disposició a respectar la intimitat dels altres i a assumir responsabilitats pel medi ambient. És necessari un interès pels esdeveniments socioeconòmics i polítics, les humanitats, així com per la comunicació intercultural tant per superar els prejudicis com per comprometre’s quan calgui i garantir l’equitat i la justícia social“.

Prèviament, l’any 2015, la Declaració de París sobre la promoció de la ciutadania i dels valors comuns de llibertat, tolerància i no-discriminació mitjançant l’educació afirma:

“(…) la importància de reforçar la capacitat dels nens i els joves per pensar de manera crítica i aplicar el seu criteri de manera que, especialment en el context d’Internet i els mitjans socials, siguin capaços de comprendre la realitat, distingir els fets de les opinions, identificar la propaganda i oposar-se a qualsevol forma d’adoctrinament i d’incitació a l’odi“.

Espanya

La Constitució Espanyola recull, en l’article 27, el dret a l’educació.

“1. Tothom té dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’ensenyament.

2. L’educació tindrà per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals“.

Respecte a aquests deures i drets fonamentals, l’article 10.2 indica que:

“Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya”.

Al Preàmbul de la LOMLOE, la nova legislació educativa s’alinea amb l’Agenda 2030 i, específicamente, la meta 4.7 d’educació per a la ciutadania global.

“En quart lloc, reconeix la importància d’atendre el desenvolupament sostenible d’acord amb allò establert a l’Agenda 2030. Així, l’educació per al desenvolupament sostenible i la ciutadania mundial s’ha d’incardinar en els plans i programes educatius de la totalitat de l’ensenyament obligatori , incorporant els coneixements, capacitats, valors i actituds que necessiten totes les persones per viure una vida fructífera, adoptar decisions fonamentades i assumir un paper actiu –tant a nivell local com mundial– a l’hora d’afrontar i resoldre els problemes comuns a tots els ciutadans del món. L’educació per al desenvolupament sostenible i per a la ciutadania mundial inclou l’educació per a la pau i els drets humans, la comprensió internacional i l’educació intercultural, així com l’educació per a la transició ecològica, sense descuidar l’acció local, imprescindibles per abordar l’emergència climàtica, de manera que l’alumnat conegui quines conseqüències tenen les nostres accions diàries en el planeta i generar, per tant, empatia cap al seu entorn natural i social”.

La disposició addicional sisena es dedica a la formació del professorat en educació per al desenvolupament sostenible i per a la ciutadania mundial.

“Tal com estableix en el quart Objectiu de Desenvolupament Sostenible i de l’Agenda 2030, l’educació per al desenvolupament sostenible i per a la ciutadania mundial es tindrà en compte en els processos de formació del professorat i en l’accés a la funció docent. D’acord amb això, per a l’any 2022 els coneixements, les habilitats i les actituds relatives a l’educació per al desenvolupament sostenible i per a la ciutadania mundial hauran estat incorporats al sistema d’accés a la funció docent. Així mateix, el 2025 tot el personal docent haurà d’haver rebut qualificació en les metes establertes a l’Agenda 2030”.