Aquí trobareu fonts d’informació per a projectes d’educació en drets humans i ciutadania global.

Organismes governamentals | ONG i moviments socials | Centres de recerca | Informes | Normativa | Estadístiques

Organismes governamentals

  • ONU Dones. Agència de les Nacions Unides per a la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones. Una de les seves línies d’acció és l’apoderament econòmic de les dones, com a àmbit clau en la consecució de la igualtat de gènere, la eradicació de la pobresa i el creixement econòmic inclusiu. Amb aquest objectiu, l’agència promou la capacitat de les dones d’assegurar treballs decents, acumular béns i influir en les institucions i les polítiques públiques. També impulsa que es quantifiqui el treball no remunerat que les dones realitzen com a cuidadores i que dones i homes estiguin més disposades i disposats a combinar aquestes tasques amb la feina remunerada.
  • Womenwatch. Portal d’informació sobre igualtat de gènere i apoderament de les dones en el marc del sistema de les Nacions Unides. Conté notícies, elements multimèdia i esdeveniments sobre la qüestió.
  • Instituto de la Mujer y para la Igualdad de Oportunidades (IMIO). Organisme autònom adscrit al Ministeri de la Presidència, Relacions amb Les Corts i Igualtat, que té com a funcions el promoure i fomentar la igualtat d’ambdós sexes, facilitant les condicions per a la participació efectiva de les dones en la vida política, cultural, econòmica i social, així com impulsar polítiques actives per a l’ocupació i l’autoocupació de les dones, i fomentar i desenvolupar l’aplicació transversal del principi d’igualtat de tracte i no discriminació.
  • Comisión de igualdad de género del Consejo General del Poder Judicial. Òrgan encarregat d’assessorar el Ple del CGPJ en matèria d’igualtat de gènere en la carrera judicial. Al seu web s’hi poden trobar dades estadístiques, informes i d’altres documents.
  • Institut Català de les Dones. Organisme del Govern de la Generalitat que dissenya, impulsa, coordina i avalua les polítiques per a l’equitat de gènere que desenvolupa l’administració autonòmica catalana. Amb la voluntat de posar en valor el treball de les dones i donar visibilitat a les professionals i emprenedores, treballa per assolir l’equitat i rectificar l’existent dèficit de presència femenina en els llocs de decisió econòmica i empresarial. Un altre dels àmbits d’actuació de l’Institut és la reforma horària, que, entre altres beneficis, permetria avançar en els principis de la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes pel que fa a l’equilibri entre el treball de mercat i el treball de cura, en la corresponsabilitat i, també, en l’apoderament de les dones.

ONG i moviments socials

  • European Women’s Lobby. Plataforma de pressió a nivell de les institucions europees per tal que els drets de les dones i les seves necessitats, així com la perspectiva de gènere, es tinguin en compte. Una de les seves línies d’acció és la Independència econòmica de les dones.
  • National Women’s Law Center. Centre que treballa per protegir i promoure l’equitat i les oportunitats per a les dones i les famílies. Dóna suport a polítiques i lleis que ajuden nenes i dones a desenvolupar el seu potencial en cada etapa de la vida. Dues de les seves línies d’acció són: Pobresa i seguretat econòmica i Lloc de treball.
  • Ultraviolet. Comunitat de persones mobilitzades als Estats Units per lluitar contra el sexisme i assolir la plena equitat per a totes les dones mitjançant la cultura i el canvi polític. Treballen en diferents àmbits, com ara: drets reproductius, sanitat, seguretat econòmica, violència i justícia racial. Centren les veus de totes les dones, especialment les negres, immigrants i del col·lectiu LGTBI.
  • Te corresponde. Nos corresponde. Campanya de conscienciació de la Secretaria d’Estat de Serveis Socials i Igualtat i Creu Roja que té com a objecte fomentar la igualtat entre homes i dones, la corresponsabilitat i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
  • Plataforma por Permisos Iguales e Intransferibles de Nacimiento y Adopción (PPiiNA). Associació que agrupa més de 150 organitzacions i persones amb l’objectiu d’aconseguir la reforma a Espanya del sistema de permisos de maternitat i paternitat de manera que aquests siguin iguals, intransferibles i pagats al 100% per a qualsevol persona progenitora.
  • Guia d’entitats de dones de Catalunya. Base de dades d’entitats de Catalunya que treballen específicament en programes a favor de la igualtat de gènere i de la promoció de la dona, així com de diverses associacions de dones del territori català.

Centres de recerca

  • Plataforma CEDAW Sombra España. CEDAW (per les seves sigles en anglès) és la Convenció sobre l’Eliminació de totes les formes de Discriminació contra la Dona, adoptada per les Nacions Unides l’any 1979. En aquesta convenció, 187 estats, inclosa Espanya, van condemnar la discriminació contra les dones en totes les seves formes. Des de febrer de 2013, 50 ONG de dones, de cooperació internacional i de drets humans, unides a la Plataforma CEDAW Sombra España, elaboren un informe de seguiment de l’aplicació de la Convenció al país.
  • Centro Internacional Trabajo y Familia (ICWF). Centre de la IESE Business School de la Universitat de Navarra que té com a missió promoure la Responsabilitat Familiar Corporativa (RFC) a les empreses, amb la finalitat d’impulsar el lideratge, la cultura i les polítiques de conciliació i flexibilitat que facilitin la integració de la vida laboral, familiar i personal dels seus empleats.
  • Biblioteques Especialitzades de Catalunya. Mitjançant el cercador, s’hi poden trobar publicacions, llibres i revistes que tracten qüestions relacionades amb el treball domèstic.

Informes

  • Quantificació econòmica del treball domèstic i de la cura de persones no remunerat a Catalunya, Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona i Institut Català de les Dones (febrer de 2017).
  • Maternidad y trayectoria profesional. Análisis de las barreras e impulsores para la maternidad de las mujeres españolas, IESE Business School (Universitat de Navarra) (2017). Estudi que pretén contribuir al debat sobre les barreres que obstaculitzen a les dones un ple desenvolupament en el seu àmbit familiar i professional, així com aportar solucions als diferents àmbits als quals afecta la maternitat.
  • Hacia nuevas formas de conciliación con corresponsabilidad social, Oficina Internacional del Treball (OIT) i Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) (2009).
  • Economía política y social del cuidado, Institut de Recerca de l’ONU per al Desenvolupament Social (2006-2009). Investigació comparativa de les múltiples institucions de la cura (llars i famílies; estats; mercats, i el sector no lucratiu); la composició i dinàmiques pel que fa al gènere i les repercussions per a la pobresa i els drets socials de la ciutadania.

Normativa

Estadístiques

  • The World’s Women 2015: Work. Capítol 4 de la publicació de les Nacions Unides “The World’s Women 2015: Trends and Statistics”, que presenta les últimes estadístiques i anàlisi de la situació de dones i homes en les àrees de preocupació identificades per la Plataforma d’Acció (adoptada pels governs l’any 1995, a la Quarta Conferència Mundial sobre la Dona de Nacions Unides). La publicació també examina els progressos cap a la igualtat de gènere en els últims 20 anys.
  • Estadístiques de gènere (ONU). (Anglès). Portal web de la Divisió d’Estadística de les Nacions Unides (UNSD) que proporciona dades i metadades detallades de les estadístiques d’ús del temps proporcionades pels països. Mostra el temps mitjà dedicat al treball remunerat i no remunerat en un període de 24 hores, per sexe per a cada país amb dades disponibles a partir de maig de 2016.
  • Minimum set of gender indicators. Col·lecció de 52 indicadors quantitatius i 11 indicadors qualitatius que aborden qüestions rellevants relacionades amb la igualtat de gènere i/o l’apoderament de la dona. L’any 2013, va ser acordada per la Comissió d’Estadística de les Nacions Unides com a guia per a la producció nacional i la compilació internacional d’estadístiques de gènere.
  • Encuesta de empleo del tiempo. Enquesta de l’Instituto Nacional de Estadística (INE) que busca obtenir informació primària per conèixer la dimensió del treball no remunerat realitzat per les llars i la distribució de les responsabilitats familiars de la llar, entre altres dades, per tal que es puguin formular polítiques familiars i d’igualtat de gènere.
  • Mujeres en cifras. Base de dades de l’Instituto de la Mujer amb indicadors que reflecteixen la situació de les dones en els diferents àmbits de la societat; entre ells, ocupació i prestacions socials, conciliació o reconeixement social.
  • Mujeres y Hombres en España. Publicació d’actualització permanent (realitzada per l’INE en col·laboració amb l’Instituto de la Mujer) que ofereix, des d’una perspectiva de gènere, una selecció dels indicadors més rellevants per analitzar la situació d’homes i dones en determinades àrees socials i econòmiques com ocupació, salaris i inclusió social, conciliació de feina i família, etc.
  • Recull d’estadístiques. Recull de dades estadístiques, d’actualització anual, elaborades per l’Institut Català de les Dones i altres fonts d’informació com l’Institut d’Estadística de Catalunya, la Secretaria d’Universitats i Recerca i el Departament de l’Interior de la Generalitat de Catalunya. Inclou un apartat sobre treball, en què es pot trobar el dossier “La participació en el treball domèstic no remunerat a Catalunya (2007)“.
  • Les dones a Catalunya 2018. Dossier estadístic amb dades elaborades per l’Observatori de la Igualtat de Gènere de l’Institut Català de les Dones amb motiu del Dia Internacional de la Dona 2018. Entre altres qüestions, el document aborda la formació i el nivell d’estudis de les dones a Catalunya, la seva situació laboral i les seves condicions de vida, per a les quals es té en compte el treball remunerat i no remunerat mitjà per sexe.