El Programa de Dades de Conflictes (UCDP) del Departament d’Investigació de Pau i Conflictes de la Universitat d’Uppsala defineix el conflicte armat com:
Una incompatibilitat impugnada que afecta el govern i/o el territori, on l’ús de la força armada entre dues parts (de les quals almenys una és el govern d’un estat) provoca com a mínim 25 morts relacionades amb la batalla en un any natural.
L’UCDP recalca que:
El “conflicte armat” també s’anomena “conflicte basat en l’estat”, en oposició al “conflicte no estatal”, en què cap de les parts en conflicte és un govern.
Sobre els conflictes de base estatal, l’UCDP en distingeix tres tipus:
- Conflicte interestatal: Conflicte entre dos o més governs.
- Conflicte intraestatal: Conflicte entre un govern i un partit no governamental, sense interferències d’altres països.
- Conflicte intraestatal amb implicació estrangera/internacionalitzat: Conflicte armat entre un govern i un partit no governamental on el bàndol governamental, el bàndol contrari o ambdues parts reben el suport de tropes d’altres governs que participen activament en el conflicte.
Igualment, l’UCDP parla de dos tipus de conflictes no basats en l’estat:
- Conflicte no estatal: Ús de la força armada entre dos grups armats organitzats, cap dels quals és el govern d’un estat, que provoca almenys 25 morts relacionades amb la batalla en un any.
- Violència unilateral: Ús deliberat de la força armada per part del govern d’un estat o d’un grup organitzat formalment contra civils que provoca almenys 25 morts en un any.
Respecte a la “guerra“, la definició que en fa l’UCDP és:
Un conflicte o diada (que defineix com “dos actors armats i enfrontats”), basat en l’estat, que arriba com a mínim a 1.000 morts relacionades amb la batalla en un any natural concret.
Pel que fa a la “violència organitzada“, per a l’UCDP inclou:
Conflictes armats estatals, conflictes no estatals i violència unilateral, tres categories que s’exclouen mútuament, però que comparteixen el mateix tall d’intensitat per a la inclusió: 25 víctimes mortals en un any natural.
Agenda 2030
El setembre de 2015, les Nacions Unides van adoptar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que estableix 17 objectius per eradicar la pobresa, protegir el planeta i avançar en la protecció dels drets humans de totes les persones arreu del món.
En concret, l’ODS 16 es proposa promoure societats pacífiques i inclusives per al desenvolupament sostenible, facilitar l’accés a la justícia per a tothom i crear institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells. Entre les seves metes, inclou:
16.1 Reduir significativament totes les formes de violència i les corresponents taxes de mortalitat a tot el món.
16.4 D’aquí al 2030, reduir significativament els corrents financers i d’armes il·lícites, enfortir la recuperació i la devolució dels actius robats i lluitar contra totes les formes de delinqüència organitzada.
16a Enfortir les institucions nacionals pertinents, fins i tot mitjançant la cooperació internacional, per crear a tots els nivells, particularment als països en desenvolupament, la capacitat de prevenir la violència i combatre el terrorisme i la delinqüència.
